Cuento

La castanyera i els seus nous amics

Hem presento, jo soc el núvol coloret, i us explicaré com la castanyera va fer uns bons amics.
Tot va començar un bonic dia de tardor, quan jo volava per sobredel bosc. De sobte els meus germans els núvols mullats van vindre, llavors va començar a plorar molt i molt fort. El gat Marrameu que voltava per allà, va comença a córrer per no mullar-se, perquècom ja sabeu als gats no els hi agrada gens l’aigua. Com anava tant i tant ràpid no es va adonar que hi havia fang al terra, i va esquitxar a un petit cargol.

-Cargol Pep: Ei tu, que fas? M’hasembrutat!!

El gat Marrameu mirava cap a dalt, cap un costat, cap al altre i no veia res de res.

-Cargol Pep: Eoooo que estic aquí abaix!!
-Gat Marrameu: Senyor Cargol no l’havia vist, com és vostètan petit...
-Cargol Pep: Petit? Jo? Però que dius, si tinc 6 anys.
-Gat Marrameu: Jajajajajaja no em facis riure, tu 6 anys? Jo si que tinc 6 anys.
-Cargol Pep: Doncs si, i soc molt més fort quetu!
-Gat Marrameu: I jo molt més ràpid!

De sobte mentre ells dos discutian, va arribar al bosc Maria la castanyera.

-Castanyera: Eiii, pero que feu vosaltres dos?
-Cargol Pep: Jo soc mésfort!!!!!!
-Gat Marrameu: Pero jo soc més molt ràpid!!!!
-Castanyera: Voleu que ho comprovem?? M’ajudariau a collir castanyes.
- Cargol: Ja veure com guanyo.
- Gat: No , ja veure com guanyo jo!!-Castanyera: Aquí no guanya ningú! Perquè no proveu de fer-ho junts?
- Cargol i Gat: D’acord

Escenificació: Balancear arbol, mueve arbol, caen castañas, recoge castañas.

- Castanyera: Vegeu totsjunts utilizant la teva rapidesa i la teva força em aconseguit omplir un cistell.
-Gat i Cargol: Ara ens les menjarem.
- Castanyera: No, no sabeu aquestes castanyes són pels nens de la ciutat?
-Gat:Ohh i ara no ens tornarem a veure?
- Castanyera: Si voleu, us podeu venir amb mi a recórrer moltes ciutats.

Narrador: Aixi va ser com la Castanyera amb els seus nous amics van començar a viure...