cuentos emociones

LA CAIXA DE LES EMOCIONS

I de sobte ens trobem una caixa d’or!!!..
-Anem a obrirla?
Hi havia una vegada una caixa d’or on fa molt i mooolt de temps hi havia 4 emocions juntes: La por, la tristesa, la felicitat i la timidesa.
Pero totes estaven aburrides perquè en auqesta caixa mai no sortia el sol.
Al obrir la caixa les emocions es van despertant i es sent el soroll d’una festa, Algunacosa està passant!

Que aburrida es aquesta festa! Per què no fiquem música i ballem totes?
Ufff ara hem de ballar? Ara no en tinc ganes…avui estic una mica trista.
Jo no vull ballar! Hem fa molta vergonya…jo nomès ballo quan estic sola i no hem veu ningu..
No no no! Jo no vull ballar! Tin molta por de ferm-me mal! Jo no se ballar!
Al obrir la caixa els rajos de sol van entrar i ho vaniluminar tot!
Un momento a que és auquesta llum?
Es el sooooooooooooooool!!!!
Soool on etssss (tots junts)!???” El busquen”

Pero de sobte algu va veure alguna cosa
Ooooh mireu es el sol!!!!
Ajudeume a pujar! Pero amb molta cura! (sol)
Cooperant totes les emocions i l’ajuden
Ara si que podem ballar! Fiquem una canço ben alegre!
(Ballant totes juntes).

















Contede bona nit 80 - Continuar fent-te gran

Et sents com si no formessis part d'aquell món. Excepte tu, tots estan d'allò més nerviosos. La que es considera la seva millor amiga, compinxada amb el seu xicot, fa d'organitzadora i corre amunt i avall revisant que tot estigui al seu lloc sempre atenta al Whatsapp. La mare parla amb l'home del bar per ultimar el fil musical i per preparar la cançóadequada pel moment adequat. Les amigues d'una banda critiquen des d'un racó i es posen al dia de les últimes novetats, els amics de l'altra fan el mateix al costat oposat de la sala i el pare recull els paquets i els camufla entre jaquetes al racó on tothom ha deixat les seves coses.

Mentrestant tu seus en una cadira, avorrit, i et gronxes sobre les dues potes de darrera per donar el toc d'emocióparticular a la situació. Mai t'ho has passat gens bé en aquests moments. Tu ets de coses més senzilles però tant o més sentides, de cuidar el contingut sense haver de recórrer al barroquisme per la forma, de petits detalls en qualsevol moment.

I concretament això dels aniversaris no ho has portat mai gens bé. No perquè no t'agradi fer-te gran, tinguis pànic a fer-te vell o et faci vergonyaportar un dos, un tres o el què sigui al davant. Senzillament has estat sempre convençut que els dies en què un es fa gran gairebé mai coincideixen amb els de l'aniversari i no comprens aquesta obstinació en fer-ho coincidir tot plegat.

No et fas gran quan et posen la cançó del Super 3, t'atabalen a base regals, t'estiren les orelles o acumules centenars de notificacions a les xarxes socials,alguns missatges i unes quantes trucades. Et fas gran quan fas coses significatives perquè al cap i a la fi amb el pas del temps seran aquests esdeveniments els que recordaràs i no pas les successives festes i celebracions.


Et fas gran quan després de néixer arrenques a plorar. Quan somrius per primer cop. El dia en què aprens a xocar la mà d'algú que et diu coses maques i que juga amb tu. Etfas gran quan fas el primer passet tambalejant estant de vacances a l'entrada de la casa que els teus avis tenen allà a on van néixer. Fins i tot, et tornes a fer gran un parell de minuts després quan aconsegueixes encadenar dos passets seguits. I encara te'n fas més el dia que surt a rebre el teu pare quan torna de treballar, t'embales i arribes just a davant seu per deixar-te caure als seusbraços.

Et fas gran quan dius les primeres paraules, cada cop que dius aquella frase graciosa que els teus pares sempre recordaran. El dia en què per fi entens que has tingut germans. Quan aprens a menjar sol. El primer dia d'escola just en el moment en què se t'escapa una llàgrima i també el segon, quan aprens a aguantar-te-la. Quan treus les rodetes de la bicicleta i fas esses pel carrer perdent...