Cuentos y faulas
NARRADOR: Hi havia una vegada una guineu molt afamada, i al veure penjant d'una parra uns deliciosos raïms, va voler atrapar-los amb la seva boca. (JOAN)
GUINEU: Mmmmm...Quina gana que tinc.... Què podria menjar... A veure....Nyam!! Raïm!! (Ismael)
NARRADOR: Però al no poder agafar-los, es va allunyar dient-se:
GUINEU: NO m'agraden! Estan tant verds!
No traslladisla culpa als altres del que no ets capaç de fer.
(IVAN)
L’ÓS I ELS AMICS
NARRADOR: Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits. (AINHOA)AMICS:Socors! Auxili!
AMIC PRIM: Goita!! Un abre, ens podriem refugiar aquí!! Corre!! (Arnau Vinyes)
AMIC GRAS: Peró.. jo no sé si hi podré passar, tú ets prim però jo no ho sóc tant... (Cesc)
AMICPRIM: Provem-ho!
AMIC GRAS: Dóna’m la mà i puja’m si us plau.... Corre! Afanya’t!
AMIC PRIM: No puc! Si ajudo a algú tan gras com tu corro el risc de caure.. i no vull que l'ós em devori!NARRADOR: La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.
AMIC GRAS:He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver. "Em faré el mort".
NARRADOR: Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després l'animal se'n va anar, realment convençut que l'homeestava mort.
AMIC PRIM: (baixa de l’arbre). Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós. Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa al'orella!. Que t'ha dit?
AMIC GRAS: L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en elsmoments difícils quan es reconeix als veritables amics.
NARRADOR: I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.
Aquell que només pensa en sí mateix, perd els seus amics
(IAN)
LES...
Regístrate para leer el documento completo.