Cura de ars

1. BIOGRAFIA

San Juan María Bautista Vianney, més conegut com el cura d’Ars va néixer el 8 de maig del 1786 a Dardilly (França) i va ser batejat el mateix dia. Era el quart de vuit germans i eren una família veritablement cristiana.

Eren una família de camperols, el pare era l’amo d’una finca, i pares i fills passaven durs dies al camp i a les vinyes. Com que les terres eren de lapropietat de la família des de feia alguns segles, se’n sentien molt orgullosos.

La amabilitat amb els pobres i amb els necessitats eren una virtut familiar; mai cap rodamón va no ser atès. Des de molt petit els seus pares el portaven al camp, on va aprendre a ser pastor i de més gran se’n anava a cuidar els ramats. El camp era el seu lloc preferit, les flors, els arbres, tota la naturalesa l’hiparlava de Deu.

Per poc temps Juan Bautista va assistir a una escola del seu poble. Però ara que es feia gran, era quan més feina tenia al camp. Durant aquestes llargues jornades al camp, va ser quan la convicció de la seva vocació es va anar fent més gran: volia ser sacerdot. Tenia tot el suport de la seva mare, però va haver de lluitar molt perquè el seu pare ho acceptes. En aquells temps, el PareBalley, mossèn de Ecculy, va obrir una petita escola a la rectoria per formar aquells joves que sentissin vocació. Juan Bautista va veure que aquella era la seva oportunitat: podria anar a l’escola del Pare Balley i quedar-se a casa de la seva tieta. Finalment el seu pare l’hi va donar el permís per anar-hi. Llavors ja tenia 20 anys.

Molts deien que era “torpe” per no dir que era estúpid. Irealment era veritat. La seva memòria era molt justa, ell mateix deia que no podia guardar res en el seu mal cap. El que més l’hi costava era la gramàtica llatina i en un moment de desesperació gairebé abandona, però per sort el Pare Balley l’hi va recomanar que fes un peregrinatge al Santuari de San Francisco Regis, a Louvesc. Aquest fet el va fer canviar, fent que el seu progrés fos, al menys,acceptable i que així l’hi donés les forces necessàries per continuar.

Napoleó havia pujat al poder a França i el seu afany per conquerir més terres, havia fet que molts soldats morisin i que se’n haguessin de reclutar de nous. Tot i que en teoria Juan Bautista hauria de ser exempt al servei militar per ser seminarista, el van cridar a files. És enviat a Lyons i cau malalt. El van portar al’hospital de Roanne i quan per fi es va curar, va saber que la seva companyia havia marxat ja feia molts dies, només l’hi quedava la opció d’intentar atrapar-los. L’hivern era fred i finalment va haver d’aturar-se a un poblet. Allí el va trobar un noi que el va guiar fins a casa d’un pagès, moment en que ell se’n adona de la gravetat de la situació: era un desertor. Coneixia al Major Paul Fayot, que esdedicava a amagar a desertors i va acudir a ell, però no tenia lloc i l’hi va recomanar quedar-se a casa de la seva cosina Caludine Fayot, una viuda amb quatre fills. Des d’aquest moment Vianney va adoptar el nom de Jerome Vincent. Sota aquest nom va obrir una escola pels nens de la vila. Al 1810 un decret imperial va concedir l’amnistia a tots els desertors, així que Juan Bautista va ser lliure detornar a casa i d’acabar els seus estudis.

Després d’aquest feliç retrobament amb la seva família, la seva mare es va morir. Llavors ell ja tenia 24 anys, i el Pare Balley va creure que ja era necessari que se’n anés a cursar estudis regulars al Seminario Menor de Verrieres per fer filosofia en francès. Va patir molt i també va treballar durament, però mai va brillar com a filòsof.

Al Octubredel 1813 va entrar al Seminario Mayor de Lyons. Com que gairebé no sabia llatí, se l’hi feia impossible entendre el que els professors l’hi deien i al final del trimestre li van demanar que marxes, i el seu dolor era immens. Va pensar en abandonar, però una vegada més el Pare Balley el va rescatar i va rebre els estudis en privat a Ecculy, però no va passar l’examen previ a la ordenació....