Curial E Güelfa

De caràcter general

1. Curial no és un cavaller violent ni cruel amb el seus rivals. Tria dues situacions que contribueixin a aquesta afirmació i explica per què.
En les lluites en Alemanya, Curial s’enfronta a diversos cavallers a qui els perdona i no els mata. Un altre exemple de la seua bondat és quan Festa i Curial estan de camí al convent i es troben amb els bandolers que els ataquen,Curial els derrota i li els perdona la vida.

2. Un personatge crucial en la vida de Curial és Melcior de Pando. Seleccioneu tres episodis significatius de la relació entre els dos personatges i traieu-ne conclusions –li fa de pare, d’amic, conseller, de mestre, etc.
Un episodi en el que Melcior actua com a conseller és quan lo dona el consell en el capítol 37 on li fa veure a Curial que hi haalegries i desgràcies en la vida.
En el capítol 7 es comporta com un pare amb Curial, ja que “l’adopta” i l’ajuda econòmicament.
Quan Curial torna a la cort, Melcior intervé per a que Güelfa escolte a Curial. En aquest fragment, actua com a missatger o com a mediador.

Del Llibre Primer

1. Ordena els deu episodis representats per les frases següents.
El Marqués de Monferrat, sortint demissa, es troba amb curial a primera fila i pregunta: “de qui ets?”. La Güelfa es trasllada a viure a Alba, prop del seu germà. Melcior de Pando ofereix béns a Curial, “tants com et sembli que n’hagis de menester”. Els dos ancians decideixen observar atentament el comportament de Curial i la Güelfa, abans de denunciar-los al marqués. Els ancians envejosos informen el marqués que Curial es relacionamolt amb Güelfa. Güelfa besa a Curial i li dóna un diamant. Curial intervé en favor de mossèn Augier, acusat injustament. Jacob de Cleves passa un mal tràngol lluitant amb Otó de Cribaut, i se´n surt gràcies a l’ajuda del Curial. La mare de Làquesis demana a Curial què en pensa de la seua filla. Lluita de Curial i Boca de Far.
3. Al capítol 4 se’ns dui que Curial va estudiar gramàtica, lògica,retòrica i filosofia. Busca informació, en una enciclopèdia o a Internet, sobre el trívium i el quadrívium, que era el que s’estudiava abans d’entrar a la universitat i a la universitat mateixa. Recordes alguna part de la novel•la en què es noti que curial ha estudiat? Quina?
En tot moment en que Curial es “perseguit” per Làquesis o per Camar es pot veure un complet control d’un mateix i la seuamoderació, en aquets moments es veu que Curial té el domini del quadrivium.

7. Al capítol 37, el parlament que fa Melcior de Pando acaba amb una sentència- “els qui ara canten tot seguit ploraran”-, que expressa la idea que a la vida ni l’alegria ni la desgràcia no es produeixen de forma contínua, que sempre hi ha alts i baixos. Pel que fa als dos protagonistes principals, com es manifesten aquetsalts i baixos?
Aquests alts i baixos es presenten amb la gelosia que sent Güelfa contra Làquesis i amb els menyspreus que li fa a Curial.

8. Al capítol 41 la Güelfa comenta que la virtut és important per ascendir socialment, sobretot en els qui poden evitar la pobresa. Com et sembla que es produeix l’ascens social de Curial? Quins factors hi són més rellevants, al llarg de la novel•la?L’ascens social de Curial es fa de manera “artificial”, és a dir, ell no ve d’una família noble i tot s’ho paga Güelfa.
Ben entrada la novel•la es veu que el que de veritat és important és la cultura i la saviesa així com l’amor que senten Curial i Güelfa.

Del Llibre Segon

1. Ordena els deu episodis representats per les frases següents.
Arta comunica a Curial que, a petició de Güelfa, a partird’aleshores l’anomeni “Festa”. Dos cavallers malvats ha pres més de vuit donzelles. Arta es deixa caure del palafrè abans d’acompanyar un cavaller que se la vol endur. La priora es presenta a Festa com Iolanda le Mengre, i li que té dos germans cavallers de renom. La priora li diu a Curial que no recordava haver-se divertit tant en el monestir fins que no hi ha arribat ell i Festa. La monja...