La Güelfa s'enamora de Curial

[I.4 LA GÜELFA S’ENAMORA DE CURIAL]
La Güelfa, la qual jove e fresca era, e a la qual cosa sinó marit no fallia, trobant-se molt bella e molt loada, rica, favorida e ociosa, requerida e per moltssol·licitada, veent que son frare no ·s curava de donar-li marit, ne a ella paria cosa honesta demanar-lo, no podent resistir als naturals apetits de la carn, que ab contínuus punyiments incessantmentla combatien, pensà que, algun valerós jove, puys que algun no se n’apercebés, no seria desonestat, e que ja havia esdevengut a més de mil altres; e posat que alguns, per via d’indicis, volentdevinar ço que no saben, se n’apercebessen, no gosarien parlar de tan gran senyora com ella era.

[LA GÜELFA S’ENAMORA DE CURIAL]
La Güelfa, jove i plena de frescor, i a la qual no li faltava cap cosaperò marit, era ben bella i molt lloada, rica, afavorida i ociosa, requerida i per molts sol·licitada, veient que son germà no es preocupava de donar-li marit, i tampoc a ella li semblava honestdemanar-lo, i no podent resistir-se als naturals apetits de la carn, els quals la turmentaven, pensà que, si per fortuna amés secretament algun valerós jove, dons si ningú no se n'apercebés, no seriadeshonestedat, dons ja ho havien fet mil altres; i suposant que alguns, per via d'indicis, si volgueren endevinar això que no sabien, se n'apercebessen, gosessen parlar de tan gran senyora com era ella.[GÜELFA SE ENAMORA DE CURIAL]
Güelfa, joven y llena de frescura, a quien nada faltaba salvo un marido, era bella y digna de alabanza, rica, favorecida y ociosa, pretendida y por muchos solicitada,viendo que su hermano no se preocupaba por casarla, y tampoco a ella le parecía decoroso pedírselo, y no podía resistirse a los naturales placeres de la carne, que la atormentaban, pensó que, si porfortuna amase secretamente a algún joven valeroso, y si nadie se percatara, no sería indecoroso, pues ya lo habían hecho mil antes; y suponiendo que algunos, mediante indicios, si quisiesen adivinar lo...