Curial E Güelfa

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català .Novel·la cavalleresca d'autor anònim, escrita probablement entre 1435 i 1456, iconservada en un únic manuscrit del segle XV.
En 1876 Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubió iLluch la va publicar per primera vegada i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L'última edició, que corregeixalgunes errades de transcripció i que s'acompanya d'un estudi sobre la seua autoria (indicant que la hipòtesi més versemblant és que fos valencià) és d'Antoni Ferrando per Éditions Anacharsis (2007).El 2011, Quaderns Crema ha editat una edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró.
La novel·la es caracteritza per la seua versemblança en la descripció dels episodis cavallerescos i enl'ambientació històrica: hi ha un important esforç per reconstruir l'ambient de l'època de Pere el Gran (1276-1285) fent intervenir personatges i elements històrics amb molta coherència.
Estructura iargument
La novel·la està dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Montferrat, s'inicia en el món de l'aventura cavalleresca animat per la germana delMarquès, Güelfa (viuda de quinze anys) que fa que l’acompanya una donzella seua: Festa. El segon llibre, té com a punts centrals el torneig de Melú, convocat pel rei de França i l'arribada a París. Alllarg de l'últim llibre, l'autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnàs, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorna Montferrat, on troba una Güelfa molt esquiva. Després de nombroses lluites contra els turcs, obté el perdó de Güelfa i es casa.
Autoria
El manuscrit del Curial, conservat a la Biblioteca...