Curial Y Guelfa

Treball sobre l'obra CURIAL I GÜELFA

1- Introducció: una novel·la cavalleresca característica

Dintre de les novel·les de cavalleries distingim entre dos tipus: els llibres de cavalleries, els quals es caracteritzen per la seva falta de realisme, ja que, solen basar les seves històries en personatges amb qualitats sobrehumanes, espais inexistents, éssers fantàstics i sovint mítics i tot aixòemmarcat en un temps que desconeixem i les novel·les cavalleresques, que es caracteritzen per tot el contrari, és a dir, pel seu realisme, marcat per cavallers que tot i ser forts estan dintre dels límits humans amb alguns defectes que en són propis, els espais són reals, i el temps en el qual es centren sol ser contemporani.

Aquesta obra pertany al segon grup, el qual no es basa en unescaracterístiques determinades sinó que va evolucionant a mida que apareixen obres diferents a la seva estructura bàsica, com és el cas de “Curial i Güelfa”, la qual ens mostra l'actuació d'un jove com a cavaller, fort però fins uns límits, i alhora on se'ns parla de la seva vida social i dels seus sentiments tant cap a Güelfa com cap a Laquesis, tot i mostrant-nos també alguns defectes del personatgecom a persona corrent que és.


2- Resum breu de l'argument de cadascuna de les parts

Part I

El jove Curial, nascut en una família senzilla, s'instal·la a la cort del marquès de Montferrat, on coneix a la seva germana, Güelfa, la qual es fixa en ell, se n'enamora i decideix proporcionar-li els mitjans necessaris per a que ell es converteixi en un important cavaller. En un principi Curialdesconeix l'ajuda de la Güelfa, però més tard se n'assabenta per part d'ella. Com a cavaller, Curial salva la duquessa d'Àustria, i com a agraïment se li ofereix Laquesis, i tot i que Curial és temptat, acaba separant-se d'ella amb l'ajuda del procurador de Güelfa, Melcior de Pando. La jove, en conèixer el que ha succeït, s'enfada molt amb Curial, s'instal·la en un convent i, més tard, decideixposar gelós a Curial mitjançant el seu pretendent Boca de Far. Aquest últim proposa un torneig a ultrança a Curial, el qual resulta guanyador.

Part II

S'explica com amb el permís de Güelfa, Curial viatja, amb la donzella d'aquesta, anomenada Festa, cap a Melú, on es realitza un torneig convocat pel rei de França, com a cavaller errant. Curial participa al costat dels aragonesos i el seu rei,Pere el Gran, fet després del qual el jove es reconegut com un important cavaller a París, on es troba de nou amb la bella Laquesis. Güelfa s'assabenta d'aquest retrobament i molt gelosa i enfurismada deixa de protegir Curial.

Part III

Curial viatja a Terra Santa, però en tornar naufraga i arriba a Trípoli, on és fet presoner i venut com esclau a Tunis amb un cavaller català. La filla del seuamo, Càmar, s'enamora d'ell i després de sis

anys d'estar a Tunis Curial torna a Montferrat gràcies a l'ajuda d'ella, la qual li revela l'amagatall d'un tresor, i també a l'ajuda d'uns cristians que han sentit parlar d'ell. Güelfa no el vol perdonar i per això, ell marxa a França on es lliura als plaers i d'on marxa per ajudar l'emperador a la guerra contra els turcs. Güelfa acaba acceptant denou a Curial després de la petició de clemència per part del rei de França i tota la cort que es troba a Santa Maria del Puig, i finalment, els dos joves es casen.

3- Intenció de versemblança

· Fets i accions

La gran part dels fets que tenen lloc a l'obra són possibles i característics de l'època cavalleresca que va representar el segle XV. L'acció de la novel·la correspon amb les costumscavalleresques contemporànies de l'autor, com els combats a ultrança, els enfrontaments vistosos i els cavallers errants, fet que dóna certa importància històrica a l'obra i li dóna realisme i, a més, està emmarcada durant la segona meitat del segle XIII.

· Llocs i noms

La història del llibre succeeix en indrets coneguts, que l'autor sembla conèixer, com són Montferrat, Alemanya, París,...