Curriculum Lengua Castellana

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Introducció

La finalitat de l’educació secundària obligatòria és el desenvolupament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. Un component fonamental d’aquest desenvolupament el constitueix l’educació lingüística i literària, entesa la primera com la capacitat per utilitzar la llengua en les diverses esferes del’activitat social, i la segona com el conjunt d’habilitats i destreses necessàries per llegir de manera competent els textos literaris significatius del nostre àmbit cultural, i alhora serveixi d’eina eficaç per a l’adquisició de la resta de coneixements.

L’objectiu d’aquestes dues matèries és, com a l’educació primària, el desenvolupament de la competència comunicativa, és a dir, un conjunt deconeixements sobre la llengua i els procediments d’ús necessaris per interactuar satisfactòriament en diferents àmbits socials. Aquests coneixements es refereixen als principis i normes socials que presideixen els intercanvis, a les formes convencionals que presenten els textos en la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en un conjunt cohesionat, a les regleslexicosintàctiques que permeten la construcció d’enunciats amb sentit i gramaticalment acceptables o a les normes ortogràfiques.

Per altra banda, la llengua d’un grup humà és part indestriable del patrimoni històric i cultural d’aquest grup, que l’ha emprada com a instrument de comunicació interna i, per tant, de cohesió social, i l’ha assumida com a senyal distintiu davant d’altres grups i com a vehicle decertes manifestacions artístiques que se sumen, per un costat, a altres mostres d’identitat d’aquell grup i, per un altre, al bagatge de la literatura universal. En aquest sentit, la llengua també és vehicle d’expressió artística.


Els objectius de llengua castellana i literatura i de llengua catalana i literatura en aquesta etapa marquen una progressió respecte als establerts en l’educacióprimària, dels què s’haurà de partir en aquesta nova etapa. Aquesta progressió suposa ampliar la diversitat de pràctiques discursives i fer-les més complexes, subratllar el paper de les convencions literàries i del context històric en la comprensió dels textos literaris, donar un paper més rellevant a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i sobre les seves normes d’ús, així com lasistematització dels coneixements lingüístics explícits.

Tot això tenint en compte la realitat sociolingüística de les Illes Balears. Com a comunitat amb dues llengües oficials ens trobam en una situació especial pel que fa a l’ensenyament d’aquestes matèries, ja que l’alumnat freqüentment presenta diferents competències respecte a una o altra llengua. Amb la finalitat que tot l’alumnat tenguicompetència tant en llengua castellana com en llengua catalana és necessari partir des d’un marc de referència comú i amb uns criteris didàctics coherents i coordinats. A les Illes Balears la realitat sociolingüística encara és més diversa a causa de la presència creixent d’alumnes de procedència estrangera que tenen com a llengua primera una distinta de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma.L’escola, evidentment, no pot redreçar per si sola el fenomen de l’ús desigual de les dues llengües oficials, però sí que constitueix un element bàsic en la normalització lingüística de la societat, en la mesura que pot assegurar el coneixement per part de tothom de totes dues llengües oficials.

Les consideracions sobre la llengua i sobre el que és ensenyar-la han de portar a adoptar unenfocament comunicatiu i funcional, caracteritzat pel treball de les habilitats lingüístiques d’una manera integrada tot partint de les necessitats comunicatives de l’alumnat i de la diversitat discursiva en situacions reals d’ús. Es tracta de treballar l’ús i la reflexió sobre aquest ús per tal de desenvolupar tots els coneixements i habilitats inclosos en la competència comunicativa. En aquest...