Dades Sociolinguistiques
Páginas: 3 (540 palabras)
Publicado: 17 de diciembre de 2012
Dades sociolingüístiques
El xinés no és un idioma en el sentit més estricte de la paraula sinó que es traca d’una família de llengües i al mateix temps amb nombroses variants i dialectes dinsd’aquestes. Presentem a continuació algunes de les llengües o dialectes més importants del xinès.
El terme mandarí, s’utilitza per a referir-se a un conjunt gran i divers de dialectes xinesos (inclúsintel·ligibles entre ells) parlats per 836 milions de persones al nord y al sud-est de Xina. Destaquem el xinés mandarí estàndard o xinés estàndard modern, el dialecte que s’empra com a llenguaoficial y normativa, no tan sols a Xina, sinó també a Taiwan, Malàisia i Singapur. La fonologia del mandarí estàndard es basa en el dialecte de Beijing.
La llengua o dialecte wu, és el segon dialecte mésparlat a Xina després del mandarí amb més de 77 milions de parlants a tot món. Tot i no ser oficial a cap país, és molt utilitzat a Xangai, Taiwan, Hong Kong i Singapur. Degut de l’emigració delsparlants d’aquesta llengua a tota Europa, el wu és probablement el dialecte més parlat al nostre país.
Entre les altres moltes llengües regionals o dialectes destaquem el Cantonès, amb 71 milions deparlants a tot el món, el Min amb 60 milions, el Jin amb 45 milions, el Xiang amb 36 milions,el Hakka i el Gan amb 34 milions, el Hui amb 3.2 milions i per últim el Ping amb 2 milions. En el mapasegüent podem veure la distribució territorial de cada un d’aquests dialectes.
Hem pogut comprovar que el xinés és un idioma ric, complex i amb moltes varietats i dialectes, motiu pel qual es faimprescindible una llengua comú mitjançant la qual tots els parlants es pugen comunicar en els àmbits més formals.
Com ja hem dit, el xinés mandarí estàndard és el que s’empra com a llengua oficial, iper tant, aquell utilitzat en els àmbits públics i formals (política, comerç, educació, etc). Per tant, el xinés estàndard s’ensenya per immersió des de l’educació elemental i després del segon...
El xinés no és un idioma en el sentit més estricte de la paraula sinó que es traca d’una família de llengües i al mateix temps amb nombroses variants i dialectes dinsd’aquestes. Presentem a continuació algunes de les llengües o dialectes més importants del xinès.
El terme mandarí, s’utilitza per a referir-se a un conjunt gran i divers de dialectes xinesos (inclúsintel·ligibles entre ells) parlats per 836 milions de persones al nord y al sud-est de Xina. Destaquem el xinés mandarí estàndard o xinés estàndard modern, el dialecte que s’empra com a llenguaoficial y normativa, no tan sols a Xina, sinó també a Taiwan, Malàisia i Singapur. La fonologia del mandarí estàndard es basa en el dialecte de Beijing.
La llengua o dialecte wu, és el segon dialecte mésparlat a Xina després del mandarí amb més de 77 milions de parlants a tot món. Tot i no ser oficial a cap país, és molt utilitzat a Xangai, Taiwan, Hong Kong i Singapur. Degut de l’emigració delsparlants d’aquesta llengua a tota Europa, el wu és probablement el dialecte més parlat al nostre país.
Entre les altres moltes llengües regionals o dialectes destaquem el Cantonès, amb 71 milions deparlants a tot el món, el Min amb 60 milions, el Jin amb 45 milions, el Xiang amb 36 milions,el Hakka i el Gan amb 34 milions, el Hui amb 3.2 milions i per últim el Ping amb 2 milions. En el mapasegüent podem veure la distribució territorial de cada un d’aquests dialectes.
Hem pogut comprovar que el xinés és un idioma ric, complex i amb moltes varietats i dialectes, motiu pel qual es faimprescindible una llengua comú mitjançant la qual tots els parlants es pugen comunicar en els àmbits més formals.
Com ja hem dit, el xinés mandarí estàndard és el que s’empra com a llengua oficial, iper tant, aquell utilitzat en els àmbits públics i formals (política, comerç, educació, etc). Per tant, el xinés estàndard s’ensenya per immersió des de l’educació elemental i després del segon...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.