Dalí, ¡artista o símbolo?

Què separa la moda de les disciplines artístiques? Es pot afirmar que la moda és una forma d’art? Segons un estudi realitzat pel professor Luis Casablanca de la Universidad de Granada, la moda és “un fenomen plural, una de les disciplines artístiques contemporànies més importants que hi ha”. L’origen d’aquesta premissa rau en el fet que la moda és quelcom canviant i supeditat a cada època, unaforma d’expressió artística que reflexa els trets més representatius de la cultura i del caràcter d’una societat.
Si bé és cert que al llarg de la història de l’art la moda ha jugat un paper més aviat discret, la veritat és que és un element omnipresent en la majoria de pintures i escultures que coneixem. De fet, ja des dels temps de les societats antigues, les diferents formes d’expressióartística ja reflectien les últimes tendències del moment.
Amb el pas dels anys, la importància de la moda s’ha anat magnificant, dons ja no es tracta tan sols d’una disciplina de caràcter mecànic encarada a cobrir una necessitat bàsica com el vestir, sinó que ha esdevingut el reflex d’una societat en continua evolució i amb uns valors clars. Per aquest motiu, la figura del modista ha quedat eclipsadaper la del dissenyador, que ha hagut de donar espai a la seva creativitat personal per tal de realitzar una feina que pugui ser acceptada pel gran públic. L’aclamat dissenyador francès Yves Saint-Laurent es referia a aquest fet afirmant que “la moda no és un art, però per dedicar-s’hi cal ser un artista”.
L’auge de la moda com a fenomen d’expressió de la identitat de les masses ha despertat ambel pas del temps i de forma progressiva, l’interès dels diferents corrents artístics i dels artistes que hi pertanyen.
En el cas del surrealisme, una de les línies artístiques d’avantguarda més trencadores i que engloben més camps alhora d’expressar el seu art, la moda ha jugat un paper significatiu des que André Breton feu públic el Primer Manifest Surralista. Amb aquest nou moviment artístic,la moda va adquirir un nou significat, doncs es va deixar definitivament enrere la concepció convencional de la moda com quelcom que tenia com a finalitat última vestir les persones i es va començar a entendre com un fenomen independent, una forma rica i popular d’expressar-se artísticament i aproximar l’art i la gent. Segons afirmava Elsa Schiaparelli, màxima propulsora i figura clau de la modasurralista, “mai adaptis un vestit al cos; ensenya el cos a adaptar-se al vestit”. Schiaparelli fou una dissenyadora revolucionària al llarg del segle XX, doncs va ser l’encarregada d’establir una relació sòlida entre la moda i el surrealisme. El comte de Lautréamont –poeta francès considerat dels principals precursors del surrealisme-, va descriure la curiosa fusió d’aquests dos conceptes com “unacosa tan bonica com la trobada fortuïta d’una màquina de cosir i un para-sol a sobre d’una taula de dissecció”.
La feina de Schiaparelli va crear escola, de tal manera que els seus models encara prevalen i són creacions de referència en el món de la moda. El seu prestigi i el caràcter innovador i revolucionari de les seves obres van comportar que els seus dissenys cada cop fossin més atrevits ivan despertar l’interès d’artistes molt reputats tant en el dadaïsme com en el surrealisme. Així per exemple, va col•laborar amb Perugia i Ferragamo per dissenyar les popularment conegudes Sabates dadaïstes; alhora, va treballar amb Cocteau i Dalí per realitzar una moda surrealista que la va portar a dissenyar “roba que és alguna cosa més que roba”, doncs en aquests models els objectes estransformen en peces de vestir seguint la línia surrealista.
La relació d’amistat que sorgí entre Elsa Schiaparelli i Salvador Dalí fou molt productiva i donà lloc a dissenys que han marcat una època. Així per exemple, amb la inestimable ajuda de Dalí, Schiaparelli creà el popular vestit-llagosta, que llueix al llarg de tota la cama una llagosta dissenyada per l’artista de Figueres. Posteriorment, la...