David Hume

Filosofia de Hume

1.L’empirisme de Hume i la teoria del coneixement.
Segons diu en el seu Tractat sobre la naturalesa humana, que porta el subtítol de Intent d’introduir el mètode experimental de raonament en els assumptes morals, Hume va voler dur a terme, en el món moral humà, el que Newton havia fet amb el món físic (investigació basada en l’observació i experimentació). Vapretendre, per tant, investigar la capacitat de l’enteniment humà amb mètodes diametralment oposats als del racionalisme, i partint de la base que el coneixement humà no es basa en veritats innates i a priori, sinó en un conjunt de creences bàsiques, o suposicions sobre el món exterior, -les relacions entre els fets-, que són a manera de «un instint natural, que cap raonament o procés de pensament potproduir o impedir». De manera que «no és, per tant, la raó la que és la guia de la vida, sinó el costum», en el ben entès que les creences sorgeixen del costum. La teoria del coneixement de Hume es basa en una nova reelaboració del concepte d'idea. De fet en la filosofia moderna les idees ja no són entitats separades de les coses, com per Plató, sinó que a partir de Descartes, les idees passen a serconsiderades representacions mentals de les coses. També Locke entre els empiristes accepta això. Però Hume refina el concepte d’idea per evitar els problemes de considerar-les com a representacions mentals de «coses». Per a ell les idees són representacions mentals, però no de «coses», sinó d’impressions. És a dir, segons Hume els materials bàsics (els «àtoms» de la ment) que es nodreix elconeixement són percepcions de la ment. Aquestes percepcions són impressions, si són sensacions o sentiments (per exemple, sentir, veure, sentir, estimar, odiar, desitjar, voler), i són percepcions vivaces i intenses; o són idees, si són records o imaginacions de sensacions. Les idees són sempre febles i fosques, i són còpies de les impressions, mentre que aquestes, afirma Hume, provenen de causesdesconegudes. Les paraules, al seu torn, representen a les idees, per la qual cosa, per a saber si una paraula té significat, cal descobrir quina és la idea que representa, i es coneix la idea descobrint la impressió d’on procedeix.

Aquest principi, que sol anomenar-se el microscopi de Hume o principi de còpia (Només són veritat les idees que provenen d’una impressió), l’aplicarà Hume acuradamentcom un important recurs metodològic per a l’anàlisi de conceptes com ara els conceptes metafísics de substància, causa, llibertat, i altres, que solen considerar-se termes clau de la filosofia tradicional.
En resum: solament coneixem percepcions que poden ser de dos classes: impressions (directes i presents) o idees (representacions mentals procedents de la memòria o de la imaginació). Lesidees, en tant que solament procedeixen de la memòria (record present d’impressions passades) o de la imaginació (que combina i barreja dades de la memòria i d’impressions) solament poden procedir en darrer terme de les impressions. Per això no podem conèixer res que d’alguna manera o altre no procedeixi de les impressions. Per altra part, el coneixement és sempre coneixement present (d’impressionspresents o de records que són representacions presents d’impressions passades: no recordem ahir el que varem fer ahir, sinó que ho recordem ara). Si alguna idea no es correspon a alguna impressió, llavors és que és solament fruit de la imaginació i cal tracta-la simplement com això: una idea imaginària i no verdadera.
Per Hume, l’origen de les idees és la sensació, interna o externa. Ara bé, lesidees s’entrellacen espontàniament dintre seu, constituint un món ordenat. Des de Plató insisteixen els filòsofs que pensar és ordenar idees.
Les lleis per les quals s’associen les idees en la ment són:
la semblança,
a contigüitat a l’espai o en el temps, i
la relació de causa i efecte.
A aquesta associació o relació, per la seva importància en la ciència de la naturalesa, dedicarà...