David Hume

DAVID HUME
David Hume va néixer el 7 de maig de 1711 en Edimburg i va morir el 25 d’agost de 1776. David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII. Esconsiderat un dels empiristes britànics més importants. El 1734  va escriure la seva obra més important, el Tractat de la naturalesa humana.
Per a Hume la filosofia no sap resamb certesa, perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la que totes les altres depenen: la "ciència de l'home". Per això afirma que cal investigarla naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement.
Ell era empirista i pensava que el coneixement es basaen l’experiència. És escèptic, dubta de la realitat i també de la ciència. Hume pretén donar resposta a preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement.
Ideesbàsiques
Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Tot el coneixement prové de l’existència.
Tot coneixement és una combinació d'idees que s'allotgen a la ment i que sóncausades per impressions.
El coneixement consisteix en establir veritats.
Origen de les percepcions
Per a Hume tots els nostres continguts mentals són percepcions queprovenen de l'experiència. Hume, seguint Berkeley, no vol donar per fet que les nostres percepcions siguin representacions del món. Per aquest motiu les classifica en dostipus: impressions i idees.
Impressions: són sensacions immediates de l'experiència: imatges, passions i emocions.
Idees: són imatges o còpies difuses de lesimpressions. Són producte de la imaginació i la memòria. Una cosa és la sensació d'un fred intens (impressió) i una altra de ben diferent és el record d'aquell fred intens (idea).