Dddppddpp

De buit en buit
Amb l’experiència acumulada dels seus 97 anys, el doctor Broggi diu que el món va malament. Acaba de publicar el segon volum de les seves memòries i ha declarat: “No anem bé. Molta gent omple la buidor de la seva vida amb el consum, amb l’adquisició de béns per ostentació. El món no pot aguantar més”. Amb un llenguatge més tècnic, l’últim informe de Justícia i Pau diu exactamentel mateix: “El consum creix d’una manera desbocada; així ho mostren tots els indicadors: creix el nombre de consumidors, creix el consum de matèries primeres, creix el consum de béns i serveis i creix el nivell de despesa per llar. El consum omple, en part, el buit que han deixat la religió, la família, la comunitat, les utopies”. Els autors d’aquest informe coincideixen literalment amb el míticcirurgià de les Brigades Internacionals: el consum creix per omplir un buit. El que passa és que el consumisme provoca un altre buit, que és el de la butxaca a final de mes i el de l’endeutament crònic al llarg de la vida, i encara genera un buit més profund, que és el que descriu la novel—lista Carme Riera a La meitat de l’ànima: “La substitució del sentit sacre pel consumisme forassenyat nosembla que hagi modificat gran cosa la condició humana; no li ha atorgat més llibertat. Continuem sent criatures en dependència, no de Déu sinó dels déus producte del mercat, dels clergues que prediquen sense assossec ni treva que l’únic camí possible per a la salvació terrenal, la felicitat immediata, és la possessió d’uns determinats béns, anunciats quasi sempre a televisió”. Sentim, doncs, el buitde la nostra frustració, però aquesta no és res comparada amb la que pateixen les víctimes del nostre sistema: els 850 milions d’habitants del planeta que sofreixen fam o desnutrició. Per això, el doctor Broggi diu que mai no havíem anat tan malament com ara; fets com la revolta que aquests dies s’estén pels suburbis d’Europa són el fruit amarg de la injustícia que hem instaurat i engreixat.Narcís-Jordi Aragó, El Punt, 14 de novembre de 2005
Aquest és un text d’àmbit d’ús periodístic. Com podem veure, és un text escrit que ha sigut publicat a la revista “El Punt” el 14 de novembre de l’any 2005. Per la ironia del títol, la brevetat del text i l’alt grau de subjectivitat podem dir que es tracta d’un article d’opinió i, més concretament, d’una columna. A més, en no aparéixer especificatel càrrec o professió de l’autor, ens indica que deu ser un col—laborador fix d’aquesta secció del periòdic. També són freqüents els recursos retòrics utilitzats en el text. Quant a la tipologia textual, el text és argumentatiu. L’autor, mitjançant els seus arguments, intenta convéncer-nos dels efectes negatius del consum i, per tant, predomina la funció apel—lativa del llenguatge. També estanpresents les funcions referencial i poètica, ja que el text té com a referent la societat actual de consum i no estalvia, per altra banda, procediments lingüístics propis del llenguatge literari per enriquir la forma del seu missatge. Destaca la presència de les metàfores “el buit de la nostra frustració” (18), “fruit amarg de la injustícia” (21) i la repetició constant de la forma verbal “creix” perconnotar l’augment del consum. Seguint amb l’adequació del text al context comunicatiu en què es produeix, si passem a analitzar la variació lingüística, ens adonem que la varietat predominant al text és la pròpia d’un text pertanyent a un mitjà de comunicació: la varietat estàndard de la llengua. Com és habitual en la majoria de textos escrits en llengua catalana, donada la seua normativitzacióflexible, podem trobar marques lingüístiques diatòpiques que ens indiquen la varietat estàndard utilitzada per l’autor. En aquest cas el català oriental, la qual cosa es veu en la morfologia verbal per la utilització de les formes del subjuntiu amb “i” hagi (14) i els determinants possessius seves(2), seva (3). Pel que fa al registre utilitzat, veiem que el tema és prou general com per no...