De La Desaparició De Pompeia Fins Avui

De la desaparició de Pompeia fins avui
L’erupció del Vesuvi va ocasionar la pèrdua de gairebé tota la ciutat de Pompeia i les seves restes.
Al segle XVIII, es va produir el descobriment de les ruïnes de Pompeia i al llarg dels anys es va mantenir la suposició de que hi havia unes ruines antigues a la zona i fins i tot es van atrevir a localitzar-la al mapa, a través de diferents descobriments.Tot i això, no va ser fins el 1738 que el rey de Nàpols i futur rei d’Espanya, Carles III va encarregar a un enginyer militar espanyol anomenat Alcubierre, que iniciés les excavacions a la zona d’Herculano (un lloc on era difícil degut a que la ciutat havia quedat sepultada sota una capa solificada de lava volcanica de 26 metres d’espesor). Per això, el 1748 es va començar a excavar a la zona del’antiga Pompeia (tot i que no va ser identificada com a tal fins el 1763) ja que havia quedat coberta per una capa menys gruixuda i, per tant, l’accés a les ruïnes va ser molt més fàcil.
Durant els inicis de l’excavació, els obrers es van sentir frustrats perquè no descobrien les elegants escultures que volia el rei i que havien trobat a Herculano i durant dos anys van estar explorant dos zonesoposades a la ciutat: l’anfiteatre i la via dels Sepulcres. Gràcies a les exploracions, els descobriments es van anar succeint i l’expectació es va estendre per tota Europa, fet que va portar a milers d’estudiosos i curiosos a visitar el jaciment per contemplar els edificis desenterrats, les estàtues, i els primers frescs que quedaven a la vista.
L’exploració d’Alcubierre va permetre comprendreque Pompeia oferia una oportunitat única de recuperar una ciutat romana completa i de descobrir la seva vida quotidiana, tot i això, les excavacions van ser bastant irregulars i sense seguir cap mètode científic, és a dir, a la gran majoria d’edificis enterrats que descobrien, els extreien els objectes i obres d’art i els tornaven a enterrar.
No va ser fins a la primera meitat del segle XIX quees va començar a treure les ruïnes i a explorar els edificis i la majoria del fòrum. Més endavant, amb l’adveniment del Regne d’Itàlia, les excavacions es van dur a terme sistemàticament i seguint un mètode científic: va ser a aquesta època quan van manar obtenir motlles de les víctimes de l’erupció injectant guix líquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats a la cendra solidificada.Actualment, Pompeia mostra a tots els seus visitants com era una ciutat romana a l’antiguitat i, més en concret, cap a l’any 79, ja que la tragèdia no va destruir la ciutat, sinó que va conservar-la intacta (s’hi poden veure encara els anuncis electorals escrits a les parets, els estris domèstics, les botigues, marca de les rodes dels carros, la roba, el menjar…).
Pel que fa a la població, nos’hi va construir i s’hi van establir fins al segle XIX i fins el 2004 Pompeia no va rebre el títol de ciutat.
Perquè va morir tanta gent?
Després de moltes hipòtesis i diverses investigacions s’ha pogut determinar la causa de la mort de més de 2000 persones. Una de les hipòtesis que es va descartar ràpidament va ser la del riu de lava com a causant de la mort, però degut a que la lava tarda molttemps a arribar fins a la ciutat (i encara que destrueix moltes cases, camps i causa danys) a la gent li dóna temps de marxar.
Fa 1500 anys algú va donar la primera pista, el 1594 l’arquitecte Domenico Fontana supervisava l’excavació d’un túnel a la zona de Pompeia per desviar l’aigua quan els obrers van descobrir unes parets pintades al fresc amb l’inscripció de Pompeia. Tot i això, fins al 1700ningú li va donar massa importància tot i que els obrers no paraven de descobrir obres d’art i escultures entre les ruïnes que excavaven i no s’imaginaven que sota de tota aquella lava tova (formada per l’acumulació de pedra tosca i cendra) hi hauria tota una ciutat enterrada.
El 1873 l’arqueòleg Giuseppe Fiorelli va veure que els esquelets apareixien normalment dins d’unes cavitats i va...