De l'edat mitjana a l'edat moderna

Al llarg de l’Edat Mitjana, degut a una sèrie de factors migratoris, fiscals, socials i demogràfics, es produeix una revitalització de l’espai urbà, de la ciutat. En aquest procés, l’aristocràcia i la juga un paper cabdal. Aquest fenomen migratori condiciona i catalitza una sèrie d’altres fenòmens polítics i socials. Es desenvolupen les corts reials com a centres urbans de poder i de diplomàciainternacional. La noblesa s’integra en la maquinària estatal, participant en la burocràcia i refeudalitzant el govern, integrant herència i clientelisme en la gestió governativa.
La burgesia comercial enriquida vol ascendir socialment i a través del clientelisme s’allunya del comerç i assimila els valors nobiliaris. La burgesia fa préstecs econòmics a la noblesa i en molts casos es converteix enun nou poder senyorial rendista, comprant títols nobiliaris a nobles vinguts a menys. Així, noblesa i burgesia ascendista, fan un pacte de poder i acaparen i oligarquitzen els càrrecs importants i els nuclis de poder de la ciutat. Algunes ciutats es converteixen en oligarquies nobiliàries. Neix un patriciat de caràcter urbà i origen noble-burgès. Aquest patriciat fomenta i dóna forma a un nouconcepte d’entendre l’humanisme, on la cultura clàssica lletrada substitueix a l’honor, la sang i el llinatge. La cultura del mèrit esdevé la base del poder estatal.
En aquests segles es desenvolupa a Europa un sentiment de record i en certa forma de nostàlgia envers l’Imperi Romà i la idea d’unitat en la fe. La caiguda de Roma representa una dispersió del poder i una pèrdua de seguretat iconfiança jurídica. Es formen centenars de petits Estats, jerarquitzats estamentalment amb ordre i govern senyorial. Així, el Feudalisme és un retrocés en la posició de les persones envers el poder. Aquesta idea serà especialment vívida en el cas espanyol, on s’anirà bastint en l’imaginari el record idealitzat de l’Hispània romana, moment de pau i d’unió, només trencada per les invasions musulmanes. Enaquest marc s’uniran els Reis Catòlics, amb la idea d’una unitat de fe i territori i on Castellà assumirà el lideratge en aquesta reunificació.
En aquest context neix allò que s’ha anomenat Estat Modern o Absolutisme, una realitat política distintivament europea, amb un sistema competitiu d’estats nació sobirans i territorials que aniran definint lenta i tortuosament els seus límits i fronteresen els següents segles. Estat Modern o absolutisme, són conceptes que han sigut i són encara font de discussió històriogràfica degut a problemes definitoris i conceptuals. En qualsevol cas se segueixen emprant per comoditat i perquè en certa manera, aquest Estat Modern és l’embrió del futur Estat Contemporani.
La modernitat d’aquest Estat rau un la centralització del poder polític a través de lafiscalitat, la burocràcia i l’exèrcit. Aquests instruments van reforçar el poder i l’autoritat dels governants i van limitar, matisadament, la influència i el poder dels senyors feudals, que eren “confinats” en les institucions polítiques de l’època. A la pràctica, però, l’Estat Modern i els senyors feudals mantindran una relació més simbiòtica que antagonista. Així, les relacions clientelarsd'aquest grup, van evitar l'anul·lació de la seva capacitat de control. El suport noble enforteix a la monarquia i la noblesa per la seva banda rep el patronatge del rei, podent estar en tot moment a prop dels nuclis de poder estatal. No obstant, tampoc s’ha de veure aquesta simbiosi com una certa refeudalització ja que en aquest context, la burgesia també hi té cabuda, i seran molts els monarquesque basteixin la seva burocràcia amb burgesos enriquits provinents del món de les finances i el món mercantil.
La repercussió i l’impacte d’aquestes tres potes en que se sustenta l’Estat Modern (fiscalitat, burocràcia i exèrcit) en les classes populars així com en les elits dels diferents “regnes provincials” dins l’Estat, es traduirà en nombroses friccions i revoltes, tant camperoles com...