Dejuner Sur L'Herbe

DEJUNER SUR L’HERBE

Autor: Manet, Édouard
Datació: 1863
Estil: Impressionisme
Contingut: Paisatge, figuratiu
Técnica: Óleo sobre lienzo
Suport: tela; 2,08m x 2,64m
Localització actual: Museo de Orsay, en París.

Context històric i Manet
França havia viscut intensament les experiències d'una revolució: l'imperi napoleònic, la restauració de la reialesa (...) La revolució industrial vasacsejar totes les estructures econòmiques amb un canvi radical de l'economia agrària i una emigració rural cap a les ciutats. En el terreny científic, es van donar grans progressos industrials. Podem classificar aquest període dins d'un liberalisme econòmic i en un moment en què la tècnica es succeeix molt ràpidament a causa de les noves màquines, el comerç desenvolupa nous transports i mitjansde comunicació, i la indústria crea nous productes per suplantar els vells. Va ser un segle d'investigacions i troballes. Com corrent apareix el impressionisme és un corrent nascuda a França com a evolució natural dels pintors coneguts com l'Escola de Barbizon interessats en la pintura a plein air.
Manet va pintar aquest quadre en l'estudi i no va tenir cap pretensió en dissimular-ho. El camp,bell però artificial, va ser pintat com un teló de fons. Es dóna una estranya distorsió de l'espai de la banyista amb la resta del grup. Tenint en compte la distància que suposen els arbres que s'allunyen, així com la perspectiva del riu, la banyista apareix com un gegant, especialment en proporció amb la petita barca amarrada a només uns metres.

2. ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnicsOli sobre llenç on ens destaquem el color, sobretot el predomini de verd amb una àmplia gamma de color, vius o foscos depenent de la llum. Trobem una innovació pel que fa a les ombres, ja que es comença a utilitzar el color del qual es projecta, però en més intensitat i els impressionistes li van agafar i es van fixar, abans utilitzava el gris per fer l'ombra. Destaquem els blancs i els negres,el cos blanquinós de la noia nua amb el contrast de la vestimenta dels dos homes.
D'alguna manera el color tendeix a ser pla, sense ombres i no hi ha degradació de les tonalitats. Quant a la llum és natural, en el qual es projecta unes ombres del color del qual es projectada, unes ombres amb entitat pròpia, amb una taca de color ficada enmig, com si fos un altre dibuix. Hi ha zones amb colorscomplementaris, groc cap al violeta, blanc - negre ... molt estudiat. Finalment la pinzellada es solta.
2.2 Elements formals
Una composició similar als clàssics, Renaixement, però que cada figura sembla que vagi independent d'una de l'altra.
La composició no es unitària sinó dispersa, hi ha desproporcionalitat, com si ens volgués enganyar o que Manet no sap perspectiva. El llenç representa davantun fons frondós amb un rierol, un grup format per dos joves artistes que conversen asseguts sobre l'herba: es tracta de Ferdinand Leenhoff, cunyat de Manet, i el seu germà petit Gustavo, i amb ells, mirant l'espectador, una dona nua, la model Victorine Meurend, una banyista (Suzanne, germana de Ferdinand), amb vestit blanc, es troba al fons, i en primer terme, a l'esquerra, una natura morta ambfruits i altres aliments, així com vestits i un barret. El tema procedeix d'un quadre venecià de principis del segle XVI atribuït a Giorgione, Concert campestre El motiu dominant és la transparència de l'aigua a l'ombra humida del bosc. Manet, doncs, no es preocupa de l'anècdota, de l'acció, sinó que elabora un material compositiu i temàtic que pertany a la història de la pintura. Però, com "home dela seva època", transforma les divinitats fluvials en parisencs de vacances i el concert en un dinar a l'aire lliure, compon una imatge "històrica" ​​segons els valors de la consciència "moderna".
Les figures, vistes en escorç, es presenten com zones planes de color, sense clarobscurs, només amb lleugeres variacions respecte a la llum absorbida o reflectida: així, el cos tou i radiant de la...