Deporte Femenino

MITJANS DE COMUNICACIÓ

En els diferents estudis i seminaris que s’han realitzat en els últim anys, l’objectiu principal era intentar que els medis de comunicació donessin el mateix tractament a les dones que als homes, i per tant, donar a conèixer els èxits dels esports femenins de la mateixa manera que es fa amb els esports masculins.
Però aquest objectiu no es veu tant reflectida en lesèpoques de olimpíades o quan la dona aconsegueix un èxit d’un nivell molt alt, com va dir Nieves Ucendo a un estudi sobre la Dona esportista en els Medis l’any 2001: “las mujeres que hacen deporte parecen invisibles. No estan para los medios. No aparecen. No venden. Y si no vendes, no existes. Sólo en tiempo de olimpiada es posible seguir el deporte femenino en los medios de comunicación generales obien cuando una mujer gana una competición de altísimo nivel...”

Els mitjans de comunicació són un dels pilars pel que fa les fonts d’informació. L’esport femení, com tots sabem mai ha estat en portades dels diaris esportius i poques vegades se les menciona a les noticies de cada dia, cosa que un exemple clar; Si Pau Gasol, basquetbolista català que juga a Los Angeles Lakers a la NBA, guanya unanell s’assabenta tot el món. En canvi si Amaya Valdemoro n’aconsegueix tres, l’esmenten en pocs llocs. Aquest cas és real però també s’ha de dir que en Pau Gasol era titular indiscutible i Amaya Valdemoro tenia un paper més secundari en el seu equip. No estem al segle XIX on les dones es creien que la seva vida estava destinada a la feina domèstica, sinó que associacions de dones i no nomésdones sinó que també hi ha homes demanen que es faci sentir més la veu de les esportistes.

Actualment s’han fet estudis sobre la promoció que donen els medis al esport femení. Un dels estudis es va presentar el setembre del 2010, però la investigació s’havia fet el 2008 durant les olimpíades de Pequín, es va fer a 108 països diferents demostra que les dones només són objecta de les noticiesesportives en un 11%, mentre que els homes ocupa l’altre 89%. Malgrat això, si ens centrem més a Espanya els resultats són encara més baixos on només es mencionen un 6% de dones i un 94% d’homes.
La informació esportiva en les noticies de cada dia, on hi ha diferents apartats, ha augmentat un 20% en esports malgrat l’increment, les esportistes no arriben ni al 2% en temps de veu.
No obstant, hi hagutun increment en potenciar-ho, per exemple el diari AS ha creat un espai per les noticies de les esportistes (http://www.as.com/mas-deporte/nosotras/) i el canal de televisió Teledeporte ha pujat en un 33% la programació d’esports femenins.

Com que els mitjans sempre miren d’obtenir més audiència doncs, es basen en “el que vol” la societat, i això és un problema ja que les nenes en la infànciai adolescència no tenen referents femenines per observar. Encara que hi hagi una esportista que s’ho estigui treballant i aconsegueixi medalles i premis, inclús més que un home en la mateixa modalitat, si no la promocionen, nosaltres les noies no podem tenir referents femenines. I òbviament si no potencien l’esport femení les nenes no poden tenir coneixement, ni informació en el cas de volerescollir un esport que practicar.
Com excusa també es diu que hi ha moltes menys dones que practiquen esport que homes. Però si apreciem més la informació, en el 2007 es van batre 504 rècords, en els quals 224, quasi la meitat, van ser batuts per dones. Potser si que n’hi ha més poques però també més bones.

I al 2009 les noies van aconseguir el mateix número de medalles en campionats del món queels homes i si haguéssim de fer una classificació les dones anirien davant perquè van aconseguir més medalles d’or (4-6) no obstant això, només menys d’un 5% d’emissions televisives corresponen a l’esport femení. Les esportistes necessiten tenir èxits per poder sortir als medis, encara que ocupin un percentatge molt baix. En canvi els esportistes malgrat no aconsegueixin èxits surten per tot...