derecho internacional privado

El DIP es una branca de l’ordenament espanyol, les normes que el composen encara que puguin ser de diversa procedència es caracteritzen per ser normes internes amb les particularitats que veurem després. L’únic que distingeix les normes de DIP de altres normes internes es l’especialitat de les relacions jurídiques que regula. Es una branca mes de l’ordenament jurídic i es evident que participadel mateix sistema de fonts que les altres branques del dret, l’art.1 CC de les fonts del dret s’aplica igualment.
Fonts d’origen intern-> (elaborades pel legislador intern) dret autònom.
Fonts d’origen comunitari, institucional -> d’origen institucional i formen una part mol important del nostre sistema del dret internacional privat
Fonts d’origen internacional pròpiament dites: convenis...Com s’articulen entre elles?
El vèrtex de tot aquets sistema de fonts es situa des de el punt de vista de la jerarquia, en la CE, Espanya quan ha de celebrar o ratificar un conveni internacional que pugi modificar la CE o que pugi entrar en conflicte amb la CE noms te 2 opcions, no incorporar-se al conveni o modificar la CE. L’art.96 de la CE es on es regula aquest àmbit.
Els tractats ratificatsper espanya i publicats al BOE s’incorporen al nostre dret amb una preferència especial, no podran ser modificats per normes internes posteriors.
Fonts d’origen transnacional-> son les que provenen de la lex mercatoria, en l’àmbit del comerç internacional. Tenen una particularitat, perquè l’eficàcia i obligatorietat d’aquestes normes nomes son exigibles quan siguin recepcionades pels diversosordenaments jurídics. Hi ha un grup de normes que venen per aquesta via de la lex marcatoria.
principi nomes els Estats poden crear normes i obligar, per tant poden obligar aquests usos i costums que no neixen d’un Estat? La resposta ve per dos vies:
-Posat en un contracte forma part de l’autonomia de la voluntat de les parts, el que les parts s’obliguen es llei entre elles.
-Aquests usos icostums vagin sent incorporats a traves de determinats instruments. (Conveni de Viena de compraventa internacional de mercaderies de 1980, moltes solucions incorporades son dels usos i costums del comerç internacional)

El nostre sistema de fonts:
A)En aquests moments les fonts d’origen autònom son les que menys abunden, es troben en el títol preliminar del CC mes algunes normes del CdC, LOPJ i LECen matèria de competències de tribunals, també hi ha moltes normes especials en matèria d’aliments...etc en aquests moments encara que hi ha moltes normes es la part mes petita de fonts de dret internacional privat espanyol.
No podem parlar d’un sistema de dret internacional privat espanyol ja que hi ha moltes normes i no estan unificades, hi ha certa dispersió i poca coherència. en Suïssa perexemple si que hi ha un llei de dret internacional privat amb totes aquestes normes, això si seria un sistema.La segona característica es no hi ha cap sistema que regularitzi les normes autònomes del dret internacional privat. No podem per tant, parlar de sistemes.
Com no hi ha sistema, no hi ha coherència. el dret internacional públic no es de forma directa font del dret internacional privat, peròsí que pot determinar algunes coses, ja que hi ha principis del públic que s’han de tenir en compte pel privat: Cap estat pot aplicar sempre i exclusivament el seu dret, els Estats no poden aplicar abusivament el seu dret a situacions de tràfic internacional, situacions que no tinguin plena vinculació amb el seu ordenament jurídic. Això te impacte en el àmbit jurisdiccional.
El sistema de dretinternacional espanyol es modifica i te un impacte molt fort l’aparicio de la CE de 1978, es produeix un canvi substancial perquè els estructurals i vertebradors del nostre sistema es van anar introduint a la legislació que afectava a l’ambit internacional, de manera que dintre d’aquest panorama rudimentari era igualment rudimentari l’ordre públic, no estava clar l’orde públic i s’aplicava...