Derecho

|[pic] |03.060 – DRET de danys |
| |Semestre setembre – desembre ’08 |Mòdul 1 |
| |Prova d’avaluació continuada – PAC 1|

1. A la STS, 1a, 16 juliol 2008 podem llegir:

“[E]n el caso examinado, el artículo 1902 del Código Civil ha sido interpretado correctamente y conforme a la doctrina jurisprudencia antes expuesta pues, partiendo de la base fáctica de la inexistencia de culpa examinada por la Audiencia Provincial, la conclusión no puede ser otra que lainexistencia de responsabilidad pues las soluciones tendentes a la objetivización de esta Sala no pueden llegar a eliminar la culpa y sustituirla por el riesgo”.

En relació a aquesta doctrina

a. Explica què significa l’objectivació de la responsabilitat a la qual fa referència el Tribunal i exemplifica-ho amb dues sentències de l’any 2008.
Es denomina objectiu el sistema queconsisteix en atribuir a una persona l’obligació d’indemnitzar a una altra amb independència de que hagi o no intervingut culpa o negligència en la producció d’un d’any , es a dir en la responsabilitat objectiva, qui causi danys respondrà per ells amb independència del nivell de precaucions que hagi adoptat sempre que la llei així ho estableixi.
El CC defineix l’obligació inherent a la responsabilitatcivil d’aquesta manera: el que por accion u omision causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, esta obligado a reparar el daño causado(art. 1902CC). Per tant, el sistema espanyol parteix de la responsabilitat subjectiva o responsabilitat per culpa i com a conseqüència d’aquesta regulació, el TS ha vingut exigint de manera reiterada que qui demanda a un altre atribuint-li l’autoria deldany que el demandant hagi sofert, deu provar que la lesió prové d’una conducta culposa o negligent del demandat. La responsabilitat extra contractual a evolucionat en la jurisprudència del TS que ha introduït alguns elements correctors de la interpretació del art. 1902CC. Els criteris resultant son:1- la inversió de la carrega de la prova, es a dir el demandat deu provar la seva diligencia per aexcloure la responsabilitat, 2-Elevacio del nivell de diligencia o judici de previsibilitat, no es suficient al·legar que s’havien complert els reglaments que regulen l’activitat d’un dany, hi ha que ficar tota la diligencia precisa per a evitar un accident, 3- la introducció del criteri del risc que consisteix en considerar que alguns supòsits, qui obté els beneficis d’una determinada activitatdeu assumir els riscos que aquesta activitat produeix, per tant el criteri del risc no objectivisa automàticament la responsabilitat, sinó que inverteix la carrega de la prova, facilitant-li a la víctima del dany, 4-el manteniment de la responsabilitat per culpa, la derivació cap a una responsabilitat objectiva, com a conseqüència de la toma en consideració del risc que una determinada activitatcomporta, no substitueix la tradicional responsabilitat per culpa, de manera que en la jurisprudència del TS s’observa la tendència a limitar els criteris d’atribució de responsabilitat objectiva en aquells casos en que es pugui parlar d’un perill potencial, de manera que la responsabilitat no es converteix en objectiva per la inversió de la carrega de la prova de la diligencia, perquè quansucceeix , existeix culpa, ja que d’una altra manera no s’admetria l’exoneració per cap mitja de prova, l’únic que canvia es el sistema probatori , però no l’essència del regim de responsabilitat.

Exemples:
Tribunal Supremo Sala I de lo Civil. Sentencia 277/2008, de 16 de abril
Es doctrina constante de la Sala 3ª de este Tribunal Supremo que existe el deber de responder de las consecuencias...