Descartes, filosofia

RENÉ DESCARTES (1516-1650)
L’empirisme defensa que en el procés del coneixement, la raó no es omnipotent. I que esta supeditada i limitada per les dades sensorials, es a dir, per l’experiència. L’experiència es el límit de la raó.
RAÓ + EXPERIÈNCIA (s. XVII – XVIII.
El racionalisme
Autosuficiència de la raó, això vol dir que la raó es considerada la font fonamental del coneixement. Tot elque pertany a l’experiència dels sentits queda en un segon pla. Racionalitat humana. Consideren que la raó pot arribar a resoldre qualsevol qüestió per complexa que sigui.
Sistema deductiu matemàtic com a fonament del saber. Ells busquen el que s’anomena proposicions indubtables. Ex: Sòcrates es mortal. L’exemple que posa però son les “matemàtiques”. El que intenta es aplicar el mètode matemàtic ala filosofia.
Descartes es racionalista.
Com es possible el coneixement de l’esser?
Com es el jo?
EL MÈTODE
El problema que mes li preocupa a Descartes es la fonamentació del coneixement i això vol dir com puc avançar amb seguretat per arribar al coneixement.
Descartes diu que al llarg de la historia havien estat presentats i defensats com a veritats qüestionables molts errors, ara bé, comque la raó humana es una eina valuosa i eficaç, aleshores quines havien estat els motius per cometre aquests errors filosòfics anteriors si la raó humana es la mateixa perquè pot fer progressar la ciència i no la filosofia? Ell respon que la ciència avança amb seguretat cap al coneixement, però a la filosofia li manca un mètode adequat per tal de solucionar això ell pensa un mètode eficaç.Critica negativa
Anàlisi de la insuficiència del saber tradicional. Humanístic, literari i lògic.
Perquè s’abusa massa de la imaginació i això fa les cosses confuses. Quan diu cosses es refereix a la geometria i l’àlgebra.
Critica positiva
Explicita els procediments d’actuació en la recerca del coneixement.
REGLES METODOLOGIQUES
1) L’evidència
No acceptar mai com a veritable cap cosa que noconeguem amb evidència.
Evitar la precipitació en els judicis.
Nomes acceptar allò que es presenti clarament i distintament a l’esperit i que no hi haguí ocasió de posar-ho en dubte.
2) L’anàlisi
Dividir cadascuna de les dificultats que examini en tantes parts com sigui possible i com requereixi per a la seva millor solució.
3) La síntesi
Concloure per ordre els meus pensaments començantpels objectes mes simples i mes fàcil de conèixer per ascendir poc a poc com per graus fins al coneixement dels compostos.
4) La enumeració o inducció
Fer enumeracions tant completes i generals que adquireixin la seguretat de no ometre res.


DUBTE METÒDIC ( DUBTE CARTESIÀ)
Descartes es el primer pensador que ho posa en dubte absolutament tot, fins i tot la seva pròpia existència. D’aixòn’anomenem el dubte metòdic que es un procés amb la intenció d’esbrinar si hi ha alguna veritat indubtable. Es un procés que el duu a terme rigorosament de forma sistemàtica, pas a pas i considerant fals tot allò que es pugui posar en dubte d’una manera lògica. No es un dubte escèptic sinó un intent rigorós de fonamentar el coneixement a traves d’alguna veritat absolutament indubtable. Per tant a deser una veritat que sigui lògicament impossible de posar en dubte.
1) Les dades sensorials  comença dient que les dades sensorials ens proporcionen incertesa. Ell diu que els sentits ens han enganyat moltes vegades per tant em de dubtar de totes les dades que s’originen amb els sentits. Ell diu “dubto de la meva mà, del meu cos i de tota la realitat material del mon”.
2) Els errors deraonament  una bona part del saber tradicional escolàstic es fonamenta en la raó i en el seu poder discursiu però aquest poder s’ha tornat confús i incert. Aleshores es vàlid dubtar de tots els raonaments que s’han tingut com a demostratius.
3) La dificultat per destriar el somni de la realitat  els meus pensaments podrien tenir la mateixa categoria que els meus somnis, es a dir, els meus...