Descartes

Descartes: Meditacions Metafísiques

1.Explica breument les coses de les quals diu Descartes que es pot dubtar i els arguments amb què ho justifica.

Descartes diu que es pot dubtar de:

Els sentits. Ho justifica dient que els sentits l’han enganyat algun cop (“alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ensenya a no fiar-nos mai del tot d’aquells que enshan enganyat una vegada.”).

La física, l’astronomia, la medicina i totes les altres ciències, tal com diu Descartes “són molt dubtoses i insegures perquè depenen de les coses compostes”.

L’existència d’un Déu que ho pot tot. Descartes ho justifica dient “Suposaré que hi ha (...) un cert , tan astut i falç com poderós, que ha emprat tot el seu enginy a enganyar-me.(...) Que ell aprofita persorprendre la meva incredulitat.(...) M’aferraré obstinadament a aquest pensament; i si, per aquest mitjà, no m’és possible d’arribar a conèixer cap veritat, almenys tindré la possibilitat de suspendre el meu judici.”

2.Digues quina és la primera certesa que troba Descartes i on l'afirma per primer cop.

Descartes considera, com a primera certesa, que ell existeix i que ningú, fins i tot, unDéu tot poderós pot rebatre que ell existeix. Considera que mentre que ell pensi continuarà existint.

Aquesta certesa la afirma per primer cop en la Meditació segona: De la naturalesa a l’esperit humà; i que és més fàcil de conèixer que el cos.

3.Explica com caracteritza Descartes el pensament (la cosa pensant) i cita el fragment del text on ho fa.

Descartes caracteritza el pensament, comun esperit, un enteniment o una raó que fa que ell mateix existeixi, és a dir, que el fan vertader , que la seva existència es veritable. Aquesta cosa que pensa fa que ell dubti, que capti les coses, que faci vertaderes o falses les coses, etc.

Descartes ho explica en el següent fragment: “Què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? Una cosa que dubta, concep, afirma, negavol, no vol, que també imagina i sent.”

4.En l'exemple del tros de cera, digues quina facultat capta, segons Descartes, l'essència de la cera. Explica breument en què consisteix aquesta essència.

Segons Descartes, la cera capta la facultat de pensar. Aquesta essència consisteix en que quan nosaltres percebem un cos o alguna cosa material no ho fem per mitjà dels sentits, sinó que és unainspecció de la ment, és a dir, allò que hem percebut serà més clar o més confús depenent de la importància que nosaltres li donem a aquella cosa que hem percebut.

5.Explica què ens permet, segons Descartes, assegurar la veritat del coneixement i cita els fragments del text que ho justifiquen.

Descartes considera que tot coneixement depèn del coneixement del Déu vertader, que quan s’arribi aconèixer aquest Déu vertader podrem arribar a conèixer totes les coses que abans havíem intuït o les coses noves que percebem. A més, si comprenem aquest coneixement de Déu ningú no podrà donar-nos cap raó en contra d’aquest coneixement.

Descartes també ens diu que en el nostre coneixement hi ha idees innates, que no aprenem idees noves, sinó que només les recordem, perquè ja estan en el nostreesperit.

En els fragments següents ho justifica:

-“Quan començo a descobrir-les, no tinc gens la sensació que aprenc alguna cosa de nou, sinó mes aviat que recordo el que ja sabia abans, és a dir, que percebo coses que ja eren en el meu esperit.”

-“ És la necessitat de la necessitat de la cosa en si mateixa, és a dir, la necessitat de l’existència de Déu allò que determina el meu pensament aconcebre’l d’aquesta manera.”

-“ Tot i no pensar ja en les raons per les quals he jutjat que allò era vertader, si ho he comprés clarament i distintament, ningú no em podrà adduir a cap raó en contra que m’ho faci posar en dubte; de manera que en tinc un coneixement vertader i segur.”

6.Explica quina diferència estableix Descartes entre la imaginació i l'enteniment o el pensament.

Per...