Descartes

DESCARTES (1596-1650)
El seu nom llatinitzat és Cartesius, per això la seva filosofia s’anomena cartesianisme. Va estudiar en un dels col·legis més prestigiosos de França, on va llegir obres d’autors diversos ja que podia restar, a causa de la seva malaltia, molt temps al llit i això el va acostumar a pensar lliurement i per si mateix.
1. Punt de Partida i Objectiu:
·Critica el saberescolàstic.
·Les matemàtiques són el model de ciència. El saber ha de ser clar i cert com elles.
·El saber filosòfic i la ciència són dubtosos.
·El saber és un tot, és a dir, té un sentit unitari.
·No s’ha d’admetre cap opinió com a vertadera si no s’ajusta a les exigències de la Raó.
1.1 Obres
a) Regles per a la direcció de l’enginy Llatí (1701)
b) El Món (defensa la tesi de Copèrnic) (1677)
c)Discurs del Mètode (1637)considerada com l’obra inaugural de la ciència/filosofia Moderna.
d) Meditacions Metafísiques (amb objeccions i respostes) (1641)
e) Les passions de l’ànima (1649)
f) Tractat de l’home (1664)
g) Tractat de les passions (1649)
h) Principis de filosofia (1644)
·Arbre del Saber· Arrels = Metafísica o fonament del saber: S’han de buscar nous fonaments a part dela Metafísica tradicional. Descartes s’aparta de la teologia, tot i què, el problema de Déu segueix sent important. Vol trobar un nou Mètode per aconseguir veritats certes.
· Tronc = Física o filosofia natural.
· Branques = Medicina, mecànica, moral, etc.
Descartes és racionalista, és a dir, que arribarà a la veritat a través de la raó. Creu que els sentits enspoden enganyar. Farà filosofia a través d’una combinació entre escepticisme i racionalisme.
El racionalisme és una corrent que s’oposa al empirisme (veritat a través dels sentits) .
2. L’escepticisme radical i l’escepticisme cartesià
Miguel de Montaigne inaugura un dubte radical i exagerat sobre totes les coses, però Descartes aplicarà un Dubte Metòdic* i un Mètode* de coneixement.
*S’arribaa una veritat indubtable “Cogito, ergo sum” = “Penso, doncs, existeixo”
*Guiar bé la raó.
D’aquesta manera mostra als escèptics que sí existeixen Veritats Universals, de les quals no es poden dubtar.


3. Motius del Dubte
3.1 Els Sentits ens enganyen: és una manera de contradir als empiristes.
3.2 Somni/Vigília: ens enganyem, ja que, somiant sembla que estem desperts, o al revés. Femservir la imaginació per dubtar.
3.3 Geni Maligne: potser hi ha un Déu que “juga” amb nosaltres i ens enganya.
Tot i això, no podem dubtar que dubtem, i pensem, i si pensem és que existimCogito, ergo Sum.
El Cogito Ergo Sum és també un prototip de tota veritat i de tota certesa, perquè es presenta de forma innata, clara, senzilla, evident, necessària, etc.
4. Demostració de l’existència de DéuDescartes necessita demostrar l’existència de Déu per a continuar amb el seu mètode. Els racionalistes creuen en l’existència d’unes Substàncies Metafísiques, en el cas de: Déu, Jo i El Món.
Déu és la Causa de l’existència del Jo i del Món Déu no depèn de ningú; Jo i el Món depenen de Déu.
4.1 Proves de la seva existència:
·Primera Prova: Som imperfectes, perquè existeix la perfecció. Tot elmón pensa en alguna cosa més perfecta, sinó existís no hi pensaríem.
·Segona Prova: Som infinits, ja què existeix la infinitud. La idea d’un ser infinit requereix una causa infinita.
·Tercera Prova: La perfecció i la infinitud és la causa de la imperfecció i de la finitud. Jo no puc ser la causa de la idea de Déu, és Déu qui ja posat aquesta idea en mi.
·Quarta Prova: Ontològica: Tothom pensa enun ser més gran que cap altre que es impossible pensar en algú més gran que ell, si no existien la nostra ment o en la realitat pensaríem en un més gran que ell. Basada en St. Anselm; quan concebem una idea pensem en les seves propietats essencials. Si pensem en Déu, no podem excloure’n l’existència, Déu és perfecte. Si Déu és perfecte també és bo, es desfà la Hipòtesi Geni Maligne i Déu fa que...