Descartes



QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ (3)
Busca el significat dels termes següents:
DUBTE METÒDIC: El procés de dubte que emprèn Descartes amb la intenció d’esbrinar si hi ha alguna veritat indubtable. Aquest procés Descartes el du a terme rigorosament i de forma sistemàtica, pas a pas i considerant fals tot allò que pugui ser lògicament posat en dubte.
IDEES CLARES I DISTINTES: Descartesestableix l’evidència com a criteri de veritat. I assenyala la claredat i la distinció com a característiques de l’evidència.
La claredat és la presència o manifestació d’un coneixement a la ment. La distinció és la separació d’un coneixement d’altres, de forma que un coneixement no contingui res que pertanya als altres. Coneixements vertaders són, per tant, només aquells que són clars i distints.IDEES INNATES: Les idees innates, afirma Descartes, no s’adquireixen per cap tipus de experiència sensorial, sinó que o estan enregistrades en l’esperit o no són més que un desenvolupament de la pròpia capacitat de pensar. 
“Quan dic [...] que una idea ha nascut amb nosaltres, o que està impresa naturalment en les nostres ànimes, no vull dir que estigui sempre present al nostre pensament: si aixíhagués de ser, no hi hauria cap d'aquest gènere. Només vull dir que en nosaltres mateixos resideix la facultat de produir-la.”
___________________________________

IDEES ADVENTÍCIES: Són aquelles idees que semblen provenir de l’experiència externa.
IDEES ARTIFICIALS: Construïdes per mi mateix, com per exemple, la idea d’una sirena.
Doncs bé, la idea de Déu és –com la idea de mi mateix.SUBSTÀNCIA PENSANT: El jo o el si mateix és una substància pensant , com correspon a la intuïció que Descartes té de si mateix, al final del procés del dubte metòdic, i que expressa amb la frase: «jo penso»
SUBSTÀNCIA EXTENSA: La substància extensa és la idea que, paradigmàticament, troba en el seu esperit Descartes, després d'analitzar una de les idees clares i distintes com és la d'extensió, objectede la matemàtica (Meditació cinquena), i referir-la, per força de la imaginació i el sentir, a objectes exteriors (Meditació sisena).Aquests no poden sinó ser coses (matemàticament) extenses (en longitud, amplària i profunditat), perquè aquesta és la idea clara i distinta, és a dir, evident, que podem fer-nos dels cossos, inclòs el propi.
SUBSTÀNCIA DIVINA: Res divina o substància divina.Substància no creada, que té com a atribut la infinitat. Descartes considera Déu com a justificació del món exterior al jo. Com que l'engany està contra la natura divina, no podem concebre que allò que els nostres sentits i especialment la nostra raó obtenen de la realitat sigui fals; per tant, el món material és real.
GENI MALIGNE: El procés del dubte arriba a la seva màxima radicalitat amb la hipòtesidel geni maligne, el darrer i últim motiu de dubte proposat per Descartes. Donat que el meu esperit té l’opinió de que hi ha un Déu totpoderós, per qui he estat creat, res m’impedeix pensar que ho hagi fet de tal forma que jo sempre m’enganyi, fins i tot quan sumi 2 + 2 o compti el costats d’un quadrat. El tercer moment del dubte afecta, per tant, a les mateixes veritats matemàtiques. Perquè ellés la suprema bondat. Segons Descartes, si pensar que Déu m’ha creat de tal forma que jo m’enganyi sempre, la bondat de Déu, també ho hauria de ser el fet de que jo m’enganyi a vegades, cosa que de vegades sí passa i ell ho permet.


EXPLICA:
COM ARRIBA DESCARTES AL “COGITO ERGO SUM”?
El dubte cartesià, però, no condueix a l’escepticisme. Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera certesa.Perquè si dubto, si estic persuadit de que no hi ha res en el món, si sóc enganyat per cert geni maligne, si, en definitiva, penso, cal concloure que jo sóc, que jo existeixo. Perquè, si jo no fos res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria ser enganyat? Així, doncs, l’afirmació “penso, per tant existeixo” (cogito, ergo sum), es presenta com a la primera certesa,...