Descartes

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT:
El segle anterior havia deixat el món del coneixement immers en una situació de crisi per l’enfonsament dels fonaments aristotèlics sobre els quals s’havia estat construint el pensament durant segles.
La reflexió sobre el coneixement va centrar bona part dels esforços dels filòsofs del segle XVII. D’una banda, aquells que van fer prevaler en la recerca el paperconstructiu i ordenador de la raó: és el corrent que anomenem racionalisme. De l’altra, l’empirisme, el corrent format per aquells que, més inspirats en les ciències naturals que en la matemàtica, van reclamar per a l’experiència el paper de decidir sobre la validesa del nostre coneixement.
Tanmateix, tant el racionalisme com l’empirisme li donaven gran importància a la consciència humana coma punt de partida de qualsevol coneixement.
La crisi de l’aristotelisme, va col•locar en el primer pla na necessitat de noves certeses. Calia replantejar tots els fonaments. El primer pas va consistir en reflexionar sobre el mètode o camí que hem de seguir per arribar a establir un coneixement cert.
Descartes va insistir de manera innovadora en la unitat del mètode partint de la raó. Encaraque és pugui aplicar a objectes diferents hi ha d’haver una única manera correcta d’utilitzar-la, un mètode comú per a tots els àmbits del saber.
UN ÚNIC MÈTODE AMB QUATRE REGLES FONAMENTALS: Descartes es va inspirar en l’únic model de coneixement que trobava rigorós: les matemàtiques. A més, aquestes regles les utilitzà per a trobar la validesa dels enunciats.
1a regla: Per a poder deduirles veritats necessitem que els primers principis siguin absolutament evidents. Cal evitar la precipitació i els prejudicis. Aquestes idees han de ser clares i distintes, és a dir, que es presentin a una ment atenta tal com són, sense confusió ni barreja amb cap altra idea.
2a regla: es tracta de l’anàlisi dels problemes complexos i descomposar-ho en parts més senzilles, per a que la raó puguijutjar i establir els conceptes de cada una de les parts sense deixar-me influir per les demés.
3a regla: treure conseqüències ordenades des de la més simple fins a la més complexa. Anant de més simple al més complex. Si els apliquem rigorosament les regles de la lògica, aquestes conseqüències seran tan dignes de confiança com els principis evidents dels quals les hem derivades.
4a regla:No ens hem de deixar cap punt sense analitzar per tant hem de revisar. L’aparició de dubte és motiu suficient per a rebutjar-lo.
 
La primera certesa: si puc estar enganyat en tot allò que penso, que queda? Que penso. I si penso, soc. Per tant Cogito ergo sum. Aquesta és la primera certesa a la que arriba Descartes. És l’única dada que coneix amb seguretat. El dubte no marca el límit delconeixement sinó que és el fonament. Per tant Descartes utilitza el dubte com a mètode.
L’aplicació del mètode cartesià ens ha conduït a una certesa fora del dubte: l’existència del joc com a cosa que pensa. A partir d’això, elabora tota la seva teoria però, exigeix analitzar bé aquesta idea per tal d’evitar extreure’n conclusions precipitades que ens puguin dur a l’error. Un d’aquests errorsconsisteix a confondre l’existència del cogito amb allò contingut en el meu pensament. Del cogito ergo sum no es dedueix que allò que penso existeixi fora de mi. Hipòtesi del geni maligne.
Classificació de les idees: Descartes es veu obligat a reflexionar sobre el seu propi pensament, l’única cosa amb què de moment pot comptar. Descobreix en el jo que pensa tres tipus d’idees:
 Adventícies: pareixque provenen directament del coneixement de l’experiència. Per exemple una taula.
 Fàctiques: aquelles que es deriven de l’experiència. Per exemple un unicorn ja que és una idea que ens arriba a la ment a partir d’idees adventícies.
 Innates: no provenen ni deriven de l’experiència, sinó que són producte exclusiu del funcionament de la raó. Exemple: conceptes matemàtics. Per a Descartes,...