descartes

Comenteu el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Contextualització del text i/o del pensament de l’autor en el marc històric, sociocultural i filosòfic de l’època; (1 punt) b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el text; (0.5 punts) c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes; (2punts) d) Valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a favor o en contra del que diu l’autor del text. (1.5 punts)
«Essent més jove, havia estudiat una mica d’entre les parts de la filosofia, la lògica; d’entre les matemàtiques, l’anàlisi dels geòmetres i l’àlgebra, tres arts o ciències que semblaven haver de contribuir d’alguna manera al meupropòsit. Però, en examinar-les, vaig adonar-me que, pel que feia a la lògica, els seus sil·logismes i la major part de les altres instruccions servien més per explicar als altres el que hom ja sabia o, fins i tot, com l’Ars de Llull, per parlar, sense judici, d’aquelles que s’ignoren, que no pas per aprendre [...] Pel que fa a l’anàlisi dels antics i a l’àlgebra dels moderns, a més de noreferir-se sinó a matèries molt abstractes i que semblen no servir per a res, la primera, sempre està sotmesa a la consideració de les figures de tal manera que no pot exercitar l’enteniment sense fatigar molt la imaginació; i la darrera, està tan subjecte a regles i a xifres que se n’ha fet un art confús i obscur. Tot plegat va fer-me pensar que era necessari cercar algun mètode que incorporant elsavantatges d’aquests tres, n’evités llurs defectes. I com que la multiplicitat de lleis sovint forneix d’excuses els vicis, de manera que un Estat roman millor reglamentat si, disposant-ne de molt poques, siguin estretament observades; així, en comptes d’aquest gran nombre de preceptes de què està composta la lògica, vaig creure que en tindria prou amb les quatre següents, sempre que prengués laresolució ferma i constant de no deixar d’observar-los ni un sol cop.»
René DESCARTES,Discurs del mètode(1637)
El segle XVII és un període de crisi a Europa :La consolidació dels estats moderns ,els seus afanys imperialistes i la lluita per l'hegemonia entre França ,Espanya ,Holanda i Anglaterra ,provoquen grans enfrontaments entre ells. Als que s'uneixen les guerres religioses que assoten Europa. Unabona part de la vida de Descartes coincideix amb la Guerra dels 30 anys entre els estats catòlics i protestants de l'imperi alemany que conclou amb la pau d'Utrech. França, igual que la resta de les grans nacions europees de l'època, s'organitza com una monarquia absoluta ,que arribarà al seu apogeu amb Luís XIV i la identificació entre el monarca i el estado. El segle XVII és una èpocapessimista. A aquest pessimisme contribueix en gran mesura la confrontació teològica entre catòlics i protestants. Un altre tret cultural interessant d'aquesta època és la invenció i desenvolupament de la impremta. La vida de Descartes coincideix amb el final del Renaixement. Des del punt de vista filosòfic ,podem dir que ja feia algun temps que Déu havia deixat de ser el centre de la preocupació filosòficacom passava a l'edat mitjana. L'home es converteix en l'objecte principal de la filosofia i ,especialment, els temes relacionats amb el coneixement. L'escolàstica medieval basada en el realisme aristotèlic entra en crisi principalment per causa de l' Nominalisme d'Ockham que suposa la ruptura entre fe i raó. Aquest és el terreny en el qual Descartes és considerat el fundador i principalrepresentant del corrent racionalista. Aquest corrent pren com a referència la ciència moderna (Galileu, Bacon, Kepler) i com a model el mètode matemàtic. A més ,com el propi nom indica ,concedeixen a la raó ,el coneixement teòric ,una importància radical ,acceptant l'innatisme dels principis essencials del coneixement i menyspreant el coneixement sensorial com a font fiable. Leibniz ,Spinoza i ,per...