descartes

Descartes és un filósof racionalista que pensa que la raó está per damunt de totes les coses. Per a ell el model de coneixement són les matemátiques i mitjançant la deducció podem obtenirconeixements nous i com a conseqüència apareixen les idees innates. Descartes s´oposa als empiristes ja que tenen uns coneixemets totalment oposats: creuen en els sentits i el seu model de ciènciafísica a la qual s´arriba mitjançant la inducció i com a conseqüència es produeix la negació de les idees innates. Descartes a partir del dubte mètodic arriba al cogito¿És aquesta la veritat absoluta?¿Hi ha més veritats? ¿Hi ha algún criteri de veritat?¿Quin és?

Descartes durant un temps dubta de tot(dubte metòdic) per a arribar a una posició en què deixem de dubtar i el dubte té unsentit auxiliar. La demostració dels triomf de la raó consisteix precisament a mostrar que podem escapar del dubte i fonamentar el saber en un principi indubtable “pienso luego existo. A partird´aquest moment obtenim dues conclusions: que existeix un sujecte que té la capacitat de pensar i que cogito ergo sum és el model i el criteri de veritat. Com que hem acceptat el cogito com a veritatabsoluta, no podem aceptar qualsevol altra veritat que no tinga tanta força com “Pienso lugo existo”.

Com a conseqüència del dubte metòdic, existeix el perill de que el filòsof es quede tancaten ell mateix i no puga saltar al exterior, Descartes anomena a aquest fenòmen solipsisme. Per a evitar aquest problema fa una teoria de les idees, en la que trobem tres tipus d´idees: lesadventícies, les factícies i les innates. Les idees innates són les úniques que ens podran permetre eixir al exterior perque és mouen dins l´àmbit de la veritat i la seguretat, Descartes sap que aquestesens poden portar al coneixement però no sap com. Com a resultat sorgeix un problema, el filòsof analitza les idees innates per a trobar una veritat absoluta que vaja més enllà de nosaltres....