Descartes

RENÉ DESCARTES (1596-1650)


ÍNDEX


1-. CONTEXT HISTÒRIC.

2-. CARACTERÍSTIQUES DEL RACIONALISME

3-. CRÍTICA A LA TRADICIÓ ESCOLÀSTICA I L’ARISTOTELISME.

4-. RAÓ I MÈTODE: LES QUATRE REGLES O PASSOS DEL MÈTODE:
1ª Evidència
2ª Anàlisi
3ª Deducció
4ª Enumeració.

5-. EL DUBTE METÒDIC.
- Regla general: dubtar metòdicament.

6-. LA PRIMERA CERTESA: “COGITO ERGO SUM”(RES COGITANS)

7-. RES DIVINA: L’EXISTÈNCIA I EL PAPER DE DÉU.
- Proves sobre l’existència de Deú.

8-. RES EXTENSA: LA SUBSTÀNCIA EXTENSA O MATÈRIA.
- El món és una màquina
















1.- CONTEX HISTÒRIC.

-Època: La modernitat.

En aquest període (s. XVII-XVIII) conviuen dos grans corrents: el racionalisme (Descartes) i l’empirisme (Hume, Locke, Berkeley).Aquesta filosofia intenta solucionar aspectes o problemes que suscita la Revolució Científica del Renaixement.

Característiques de l’època:

- Crisis del criteri d’autoritat de l’Església: poc abans s’ha introduït la reforma de Luter i la contrareforma, i hi ha un cert dubte enfront l’Església (excessiu mercantilisme en l’interior de l’Església). La gent perd confiança en la instituciói això afebleix el concepte de veritat. Aquesta crisi passa a la filosofia també, i s’acaba dubtant de la veritat (escepticisme; punt clau per entendre el pensament cartesià, tot i que l’escepticisme de Descartes s’ha de veure amb molts matissos).

- La crisis dels universals va comportar l’interès per l’estudi de les coses individuals i sensibles. La revolució científica va aportar moltsconeixements nous en els diferents camps d’estudi de la naturalesa, però també va significar pràcticament la ruïna d’un sistema de pensament present en els darrers segles, l’escolàstica, i la pèrdua d’influència del seu màxim inspirador, Aristòtil.

- Descartes és el filòsof que ocuparà el lloc que havia deixat vacant Aristòtil. Amb ell s’inaugura la filosofia moderna i sobretot un estilnou de pensament, el racionalisme, basat en el subjecte.

- Amor per la regla: històricament apareix el subjecte (burgès amb vida pròpia), independent. Per contrarestar l’escepticisme anterior s’obre pas la Raó humana com a model que cal imposar-se. La modernitat és el pas definitiu de la fe a la raó, de la foscor a la claror. L’amor per la regla és l’afany del subjecte que té la raó perconèixer les coses i erradicar el dubte. El dubte és la ignorància. L’amor per la regla es tradueix filosòficament en dos principis: claredat i distinció. La raó ens ha de portat al saber, al coneixement: conèixer quelcom vol dir amb claredat i distinció, sense cap dubte ni confusió possible. La raó en el s. XVII (i després al XVIII, amb l’obra de Kant) serà el jutge o tribunal del coneixement(“tribunal de la raó).

- L’empirisme és el segon corrent filosòfic de l’època moderna. Apareix com a resposta a la filosofia racionalista. Els principals pensadors empiristes són l’anglès John Locke, l’irlandès Georges Berkeley i l’escocès David Hume. La influència de l’empirisme va estendre’s més enllà del marc geogràfic britànic i es deixà sentir entre molts filòsofs il·lustrats francesos,i també en la filosofia de Kant.




2. CARACTERÍSTIQUES DEL RACIONALISME.

Característiques:

- Confiança en la capacitat humana per conèixer la realitat.
- Pretén alliberar la raó dels dogmes de la fe
- Aparició de la consciència subjectiva (del subjecte) que pensa la realitat.
- Innatisme: afirma que hi ha idees innates, és a dir que no provenen de laimaginació ni de l’experiència.
- Valoració de les matemàtiques com a model a seguir perquè representen la perfecció, claredat, precisió. En definitiva tracten amb evidències.
- Donen molta importància a la idea de substància (res): idea central del racionalisme.
- Rebuig dels sentits (per enganyosos) com a fonts del coneixement, sempre per sota de l’òrgan superior: la raó....