Descentralicación Tributaria (Resumen Varios Autores)

SANTIAGO LAGO PEÑAS i JORGE MARTÍNEZ-VÁZQUEZ; “La descentralización tributaria en las Comunidades Autónomas de régimen común: un proceso incabado”

Introducció:

En els últims 30 anys Espanya a avançat en la descentralització de les seves finances públiques cap a un nivell regional de govern (supera a països federals com Alemanya o Austràlia). En les CCAA de règim comú, el disseny normatiudel procés ha buscat una simetria entre la despesa i l’ingrés. avanç més ràpid en la primera dimensió -el sistema de descentralització s’ha desenvolupat de manera asimètrica, les CCAA han desenvolupat amb satisfacció la seva autonomia en les despeses, però s’han mostrar reacies a utilitzar la seva capacitat normativa pels ingressos.

L’asimetria ha tingut efectes perniciosos que han fet que elsistema de descentralització entri en un procés dinàmic inestable, perquè aquestes no han utilitzat la seva capacitat normativa per buscar eficiència, responsabilitat i control polític, sinó que han acudit al Govern central per obtenir majors participacions tributàries i transferències per finançar l’augment de despesa. el sistema descentralitzat actua com una restricció pressupostària blana pelrescat del deute públic subnacional.

Fonaments de l’assignació tributària en països descentralitzats i experiència internacional:

Propòsit principal de la descentralització tributària: aconseguir que els governs subcentrals comptin amb recursos suficients per executar les funcions que els han estat assignades i ho facin de manera fiscalment responsable pels ciutadans.

Beneficis de ladescentralització impositiva:
* Si la despesa dels governs subcentrals és finançada completament per transferències verticals o fórmules de rendiments tributaris els governs subcentrals poden ser menys eficients en les seves decisions –es complica el manteniment d’una restriccó pressupostària dura-. Solució: descentralització de la capacitat tributària, ja que només es troba el nivell òptim dedespesa si els ingressos fiscals apareixen com a variable endògena en l’equació.
* Un nivell significatiu d’autonomia tributària és un bon indicador de la capacitat d’endeutament i de la solvència dels governs subcentrals.
* Hi ha evidència que una major autonomia tributària en el nivell subcentral implica major estabilitat macroeconòmica.

Desafiaments potencials de la descentralitzacióimpositiva:
* Depenent de la distribució territorial de les bases imposables, la major descentralització pot portar disparitats interterritorials significatives en els recursos disponibles Solució: els diferencials poden ser compensats per un sistema de transferències de nivell horitzontal.
* Si la descentralització afecta a la gestió, pot plantejar problemes en l’eficiència recaptatòria icostos de compliments dels subjectes passius.

Els arguments anteriors justifiquen la descentralització i l’autonomia tributària, però fins a qui nivell?
* Els nivells subcentrals han de comptar amb autonomia tributària per poder incrementar de forma significativa els seus recursos “en el marge” i estar subjectes a una restricció pressupostària dura –les transferències i participacions hande proporcionar un finançament infra-marginal-.
* L’autonomia “en el marge” pot no ser suficient perquè existeixi una rendició de comptes dels politics a escala subcentral en l’ús de recursos addicionals, però pot no ser-ho per impulsar un comportament fiscal globalment responsable. Raó: el finançament infra-marginal de la despesa pública dels governs subcentrals amb transferències iparticipacions territorialitzades deixa intactes els incentius dels governs subcentrals a abusar dels fons comuns –procés conegut com “tragèdia de comuns”- al no internalitzar els costos en eficiència econòmica que la imposició central causa en altres regions el nivell desitjable d’autonomia és aquell que garanteix que els governs subcentrals amb major capacitat fiscal puguin rebre transferències...