desenvolupament efectiu

UF 1. EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU.
APROXIMACIÓ AL DESENVOLUPAMENT INFANTIL.
El desenvolupament infantil es produeix de manera integral. En el concepte de desenvolupament socioafectiu es circumscriuen una sèrie de disciplines, molt relacionades entre elles, fan referencia al desenvolupament afectiu, social, moral i sexual.
El desenvolupament afectiu és el procés pel qual cada persona vaconformant aquest trencaclosques tan complicat que constitueix el món emocional. Aquest procés està molt lligat amb les paraules que hem esmentat.
QUÈ ENTENEM PER AFECTIVITAT?
L’afectivitat és una característica essencial de les persones que les distingeixen de la resta d’éssers vius. Encara que es difícil trobar una definició vàlida per a totes elles, podem dir que l’afectivitat està constituïda perla vivència i expressió dels diferents estats afectius que té l’ésser humà en relació a si mateix, a l’entorn físic i social.
Aquests entorns poden ser plaents o desagradables.
Les emocions i els sentiments són dos conceptes units indissolublement a l’afectivitat.
QUÈ SÓN LES EMOCIONS?
La emoció és un estat d’agitació o excitació fisiològica en cada persona com a resposta a un estímul.
-L’emoció la causa un estímul, una escena de violència o un esdeveniment. Un mateix estímul pot produir diferents emocions en la mateixa persona.
- L’emoció produeix una resposta fisiològica o estat d’agitació que pot consistir en l’augment del ritme cardíac o la tensió muscular, etc.
Aquestes respostes són molt semblants , varien poc encara que experimentin emocions diferents.
- La resposta iintensitat que produeix l’estímul és subjectiva i depèn dels aspectes innats i fluïts per l’experiència i l’aprenentatge.
- La reacció es dóna en un procés temporal momentani, un cop iniciada l’estimulació s’assoleix un màxim i després disminueix fins a extingir-se. Després d’una emoció intensa que produeix una activació fisiològica important, quan desapareix l’estímul que la produïa, apareix l’emociócontraria.
QUE SÓN ELS SENTIMENTS?
El llenguatge quotidià l’utilitzem indistintament en els termes d’emoció i sentiment, però en realitat no es tracta del mateix, encara que estiguin íntimament relacionats.
El sentiment és l’emoció pensada i sentida, que roman fins i tot en absència de l’estímul que l’ha generat. El sentiment i emoció es diferencien pel que fa a la durada en el temps i laintensitat que es viuen:
- L’emoció es breu i intensa.
- El sentiment és durador i menys intens.
No és possible controlar la reacció fisiològica que produeix un estímul determinat, però si es pot modificat el sentiment que ens envaeix a l’emoció viscuda.

AGENTS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU EN LA INFÀNCIA.
La família, element clau en el desenvolupament afectiu.
És en la famíliaon s’inicia el desenvolupament afectiu de l’ésser humà. En l’entorn familiar, el nadó comença a forjar-se imatges de si mateix i del món que l’envolta. La família té dues funcions, assegurar la supervivència del nadó proporcionant-li tot allò que necessita i l’altra establir una relació afectiva que estimuli les seves potencialitats.
El nadó té tota una sèrie de possibilitats i de capacitats queli permeten desenvolupar-se i demanar atenció de la persona adulta perquè faci tot el que l’infant no pot fer sol.
Un dels pocs instints que l’ésser humà conserva al llarg de la seva vida es l’instint maternal, aquest provoca en la persona adulta el desig de protegir els més petits.
Mares i pares han de ser conscient que els seus fills creixen i els han d’ajudar perquè esdevinguin personesautònomes.
El paper de l’escola infantil.
La família no sol omplir l’espai afectiu del nen/a. Altres agents interaccionen en aquest sentit, el més important en la nostra societat és l’escola infantil, altres nens/es i també les educadores tindran un paper important en aquesta intervenció.
Les educadores assumeixen un grau d’implicació emocional i entrega en la relació que no es dóna en el mateix...