DESENVOLUPAMENT SENSO

DESENVOLUPAMENT SENSO-PERCEPTIU-UF1
SENSACIÓ fenomen psicofisiològic a través del qual un organ sensorial capta, rep i transmet un determinat tipus d’energia que li transmet un estímul extern.
PERCEPCIÓ fenomen psicofisiològic a través del qual transformem una sensació en un objecte conegut.
GESTALT (escola alemanya).
Llei de la bona forma: la percepció humana tendeix a percebre una estructurade la manera més senzilla, estable i equilibrada possible.
Llei de proximitat: tendim agrupar com un mateix objecte els elements que són propers al espai.
Llei de semblança: tendim a percebre figures semblants com si formessin part d’una mateixa estructura.
Llei de tancament: tendència a percebre una figura de forma completa encara que en realitat no ho sigui.
Llei de continuïtat: tendim apercebre com si fóssim part d’una mateixa estructura, aquells elements que guardem relació entre si, donant continuïtat a la forma.
Llei de figura fons: la figura és l’objecte sobre el que focalitzem la nostra atenció, i el fons, és la part de darrera de la figura. Quan la relació entre les dues es ambigua, les percepcions s’alternen i es molt difícil contemplar les dues alhora.
LLEI DE PERCEPCIONSLlei de la constància perceptiva: la nostra percepció manté els objectes coneguts de forma constant en la grandària, la forma i el color, malgrat la possible diferent presentació dels estímuls.
Llei de la predisposició perceptiva: sovint percebre allò que encaixa amb les nostres idees preconcebudes, les expectatives influeixen directament en la manera de rebre els estímuls.
CLASSES DE SENSACIONSEXTEROCEPTIVES a través dels sentits (exteriors) els nervis envien sensacions al còrtex cerebral i allí s’analitzen. Les podem rebre a través de més d’un sentit.
INTEROCEPTIVES les rebem des de dintre. Es poden dividir en dos:
PROPICEPTIVES: tenen els receptors sensorials als músculs, tendons i a l’oïda interna. A través d’aquests sensacions la persona pot saber el to muscular i rebre informaciódel moviment i equilibri.
VISCEROCEPTIVES: receptors sensorials òrgans interns i ajuden a experimentar la gana, el fred..
SISTEMES SENSORIALS
LA VISTA
Els ulls del nadó s’obren en el mateix moment de néixer i s’estableix una interacció directa amb la mare. Capaç de reconèixer a la seva mare amb la seva vista a les tres setmanes de vida.
Els nounats al néixer tenen els ulls assinèrgics, és a dir,depenen un de l’altre.
Durant els 3-4 mesos el nadó comença a reconèixer els rostres familiars.
La distància de visió d’una nadó es de 25-30 cm, i a més a més les imatges són distorsionades.
A partir dels 3 mesos la distancia de visió s’allarga 2’5-3 metres i als 6 mesos pràcticament té l’agudesa visual d’un adult.
Als 2 mesos un nadó es capaç de seguir un objecte amb la mirada 180º
Entre els 5-6mesos ja pot coordinar ull mà. I a partir dels 7-8 mesos pot explorar els objectes amb detall, utilitzant la vista, mans i boca.
Als 18 mesos ja es fixa amb el detall dels objectes, i a partir dels 2 anys li agrada interactuar amb els objectes. Als 2 anys i mig pot mirar i comparar objectes veient-ne les diferencies (gran, petit, tou, dur...)
L’OÏDA
S’ha comprovat que el fetus respon amb variacionsdel seu ritme cardíac els sons que es capten des de la paret abdominal de la mare..
Des de el moment que neix el nadó intenta trobar els sons movent els ulls i de vegades amb el cap. Els nadons de manera innata es senten atrets per veu humana, en especial la veu femenina.
En els nadons alguns sons els hi provoquen benestar, i altres sons els hi prova malestar.
Els sons forts els fan sobresaltar ise’ls hi accelera el ritme cardíac i la respiració. Hi ha nadons que són hipersensibles als sons i això fa que reaccionin de forma desmesurada.
Entre els dos i el tres mesos el nen es capaç de saber d’on provenen els sons i gira el cap allí d’on prové.
Als 5 mesos capaç de diferenciar fons de veu.
Als 2-3 anys va afinar l’audició i diferencia sons més fins i es capaç de reproduir cançons i altres...