Desenvolupament i aprenentatge surant l'edat escolar
Pac 1: Educació infantil debat: grup 4
Al llarg del temps s’ha intentat donar explicacions al desenvolupament del nen i la sevarelació amb l’educació des de diferents perspectives.
Fins avui dia les teories de Piaget i Vygotski han intentat explicar des de les seves perspectives els canvis en l’individu però han provocatqüestionar-se sobre aquest fet i donar peu a l’existència de noves perspectives partint d’elles.
Per a Piaget el desenvolupament és la adaptació constant al medi, això vol dir que es manté al llargde tota la vida. Divideix el desenvolupament en estadis, etapes, que depenen del procés maduratiu de l’individu i la manera d’assimilar les experiències pròpies per poder superar-se, evolucionar, iadquirir els coneixements d’un estadi per poder passar al següent. Per a Piaget els factors que contribueixen al desenvolupament són la maduració biològica, experiència social, món físic i l’equilibri.Els éssers humans som individus que biològicament som incomplerts, necessitem de la maduració biològica per avançar (créixer, aprendre a parlar, caminar, relacionar-se,...) i aquest factor limitaals altres, és a dir, necessitar evolucionar biològicament, per poder progressar. Considera l’experiència social i del món físic com secundaris ja que defensa que els canvis es donaran igual.
Per aVygotski el desenvolupament d’un nen o nena necessita de la interacció social per adquirir experiències i ser guiats en el procés, l’experiència s’adquireix al llarg de tota la vida, per tant, s’aprènen tot moment.
Partint d’aquestes dues teories sorgeixen noves perspectives que valoren l’intercanvi, feedback, entre l’individu i el món (físic i social) que l’envolta. Això fa pensar que cadaindividu ho viu d’una manera única.
Segons la teoria sistèmica, el desenvolupament dels individus ( sistema viu) es dona l’autopoiesis que és la condició d’existència dels esser vius en continua...
Regístrate para leer el documento completo.