dfgdfghsfdh

3.3.2 Formes Fluvials
Tradicionalment el curs d’un riu se subdivideix en tres trams: curs alt a les zones de capçalera, curs mitja i curs baix, a prop de la desembocadura.
Al curs alt el riu es comporta de manera torrencial amb molta capacitat d’erosió.
Al cursi mitja i curs baix els rius circulen per pendent suaus, a una alçada similar a la del nivell de base. Els sediments procedents delcurs alt s’acumulen i el riu utilitza tota la seva energia per transportar i remoure aquests materials. Com a conseqüència es formen amplies valls de fons pla, anomenades planes d’inundació. Habitualment, un riu circula només per un canal, la llera menor, mes o menys encaixat a la plana d’inundació i només de forma esporàdica arriba a cobrir-la tota.
Segons el tipus de càrrega que transporta, unriu pot tenir dos possibles traçats sobre la plana d’inundació: 1) Si transporta materials gruixuts, tendeix a formar cursos anastomòtics, bifurcant-se i unint-se moltes vegades. Entre els canals formats d’aquesta manera, queden acumulacions de glaces, anomenades barres longitudinals. 2) On els sediments acostumen a ser mes fins el riu circula per un sol canal que descriu corbes anomenadesmeandres. En un meandre, la fondària màxima es localitza a la part externa de la corba, on el corrent té mes velocitat i per tant mes capacitat d’erosió. Si els meandres arriben a fregar les parets de la vall, produeixen erosió lateral que eixampla la vall i, per tant, la plana d’inundació. El corrent erosiona el costat convex i sedimenta al costat conca. L’erosió més intensa es produeix a la sortida deles corbes. De vagades els rius erosionen verticalment la plana d’inundació i s’hi encaixen.. Això pot passar com a conseqüència d’un canvi en el nivell de base o bé per alteracions importants del cabal originades per canvis profunds del clima.
3.3.3 Transport
Els rius fan una acció selectiva sobre els materials que transporti, segons la seva mida. Les partícules més grosses constitueixen lacàrrega de fons. Son transportades per arrossegament, rodament i saltació sobre el fons de la llera. Les partícules mes fines formen la carrega en suspensió que enterboleix l’aigua. Les sals i els minerals solubles constitueixen la càrrega en solució, que depèn més de la solubilitat dels materials que de l’energia cinètica de l’aigua. Duran el transport les partícules grosses es van arrodonint peldesgast en topar les unes amb les altres. La forma de transport produeix la separació per la mida dels materials i origina sediments amb una elevada maduresa textural, és a dir, amb un elevat grau d’arrodoniment i mida uniforme. També se selecciona la composició de les partícules grosses, ja que les més toves o solubles tendiran a desaparèixer i quedaran els fragments durs i insolubles, com elsquars i el zircó. Això originarà la maduresa mineralògica o composicional dels sediments fluvials. Aquest fenomen es coneix com l’efecte Hjüslstrom i es degut al fet que les argiles constitueixen un sediment mes cohesiu que la sorra.


3.3.4 I molt cansats arriben fins al final: desembocadura
Quan un riu desemboca en una massa d’aigua tranquil.la origina un dipòsit de sediments detrítics anomenatdelta. Es produeix sedimentació gracies a la rapida reducció de la velocitat que experimenta el corrent en penetrar la massa d’aigua. Un estuari es una mena de delta en el qual alguna circumstancia impedeix l’acumulació de gaires sediments a la boca del riu, per la qual cosa s’acumulen als laterals i al fons de la vall terminal del riu. Dos tipus de factor: 1) Oceanografics: Les marees i elsforts corrents propers a la costa dificulten la formació de deltes. 2) Tectonics: Només es desenvoluparan grans deltes si el fons de la conca es pot enfonsar sota el pes dels sediments
1.1 L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic
Les glaceres modifiquen el paisatge i originen una morfologia peculiar que sempre està condicionada per la topografia que hi havia a la zona...