Dialnet VirreialitzatioICastellanitzacioDeLaLloctinenciaDe 85946

VIRREIALITZATIO I CASTELLANITZACIO DE LA
LLOCTINENCIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
(segles XVI i XVII)
Rogelio Pe'rez-Bustamante
Universidad Complutense de Madrid
El poc temps de quk disposo m'obliga a entrar directament en la matkria, que és una
revisió dels Lloctinents del Princi~ata l'k~ocadels Austries,. i,. més concretament, del significat que pogués tenir per a la hktbria cinstitucional deCatalunya l'ocupació de'la lloctinkncia pels grans nobles de Castella.
Certament, existeixen excel-lents treballs sobre la institució virreinal. Existeix una
síntesi histbrica dels Virreis feta perb Joan Regli, fa gairebé quaranta anys, impresa concretament el 56, i existeix un treball institucional publicat per Jesús Lalinde fa ja trenta anys
i que &sel prototipus d'un estudi conceptual iprbpiament institucional, tot i que té un important contingut histbric que alaba el seu prologuista, el mestre Josep Ma Font i Rius, lloa
amb justícia.
Perb el temps ha passat i el nostre coneixement sobre la Catalunya de l'kpoca moderna ha progressat notablement, i hi ha molts camins oberts i explorats que exigeixen una
continua revisió dels temes capitals, i aquest dels Virreis n'és un.
Perquk siconsiderem el mig centenar de personatges que ocupen la lloctinkncia,
nom propi i característic del Principat, ficilrnent crida l'atenció una cosa tan significativa
com que prop del cinquanta per cent d'aquests noms són castellans, i inmediatament ens
preguntarem quin paper hi juguen aquests Manrique i Toledos, Zúñigas i Riberas, Mendozas i Girones, Cárdenas, Córdobas, Figueroas, Pachecos i Guzmanes,Enríquez i Velascos al front de la governació de Catalunya.
La primera pregunta que sens acut és si efectivament tots aquests personatges, que
tenen els seus "sefioríos" jurisdiccionals a les terres de Burgos, les "Tierras de Campos" o
de la Baixa Andalusia, coneixen la constitució política del Principat, les seves constitucions,
els seus privilegis i llibertats, el seu constitucionalisme pactista, laseva mentalitat juridicista, les peces que composen el seu edifici constitucional. Potser ens hem de preguntar qui
són aquests grans nobles i qui representen, abans de situar-10s a Catalunya, i analitzar la
seva funció i el seu comportament, a la llum del sistema constitucional propi de Catalunya.
Aquest treball, crec jo, encara no ha estat fet en les seves línies fonamentals, les quals
volemexposar en aquests breus minuts, i, de passada cridar l'atenció de la historiografia
catalana sobre la necessitat d'acostar-se als arxius nobiliaris d'Osuna i de Nájera, &Alba i
de Medinaceli, d'Alburquerque i Medina Sidonia, etcktera, per a rastrejar fons dels titulars
de les lloctinkncies del Principat i Comtats.

Tots aquests Manriqlues, Velascos, Mendozas i Zúñigas, Toledos i Girones, etcktera,no són sinó les peces corresponents d'una trama de llinatges i clans que han anat adquirint
els seus títols i poder sota els Trastimara i els Reis Catdics. Marquesos d9Aguilar,de Tarifa
i de Vilafranca, ducs de Feria, de Maqueda, d'Alburquerque i &Alcali, dYOsunai de Sessa,
d'Escalona i de Medlna Sidonia, comtes de Melgar, de Miranda i de Valtncia.
Tots aqueixos llinatges han rebut importantsdonacions de viles i llocs, han constituit grans "señoríos", i ham copat els grans oficis de I'administració central i territorial de
Castella baixo-medieval amb les seves racions i quitacions, amb llurs rendes i "excusados*.
Així, els Enríquez seran Almiralls de Castella fins a Felip V, fins que l'úlrim Enríquez (quan precisament Enríquez de Cabrera havia estat virrei de Catalunya), pren partit
pelsAustria. Els Velasco són els Condestables de Castella, els Zúñiga siin els Justicias
Mayores, els Mendosa són Majordoms del rei, els Afán de Ribera són Adelantados Mayores d'Andalusia, i els Girones són Adelantados Mayores de Lleó i Astúries.
Certament que aquests són els clans que facilment identificaríem amb el bloc de
"Grans &Espanyan que Bethancourt i els genealogistes s'entesten inútilment...