Dictats

Dictat 01

Una vegada, ja fa molts anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic ramat de vaques rosses, va voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos formatges holandesos de bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de Viladrau. Va baixar, doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a Amsterdam, la bonica capital del bon país d’Holanda. Vaarribar a la frontera, va travessar tot França, després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda. Des de la finestra del seu vagó, el viatge li havia semblat una meravella i no havia tingut prou ulls per a tantes coses noves.
MIQUEL DESCLOT, La cadena d’or

Dictat 02

Cap al final de la primavera la meva col·lecció zoològica s’engrossia de tal manera que fins i tot la mares’alarmava. També era l’època en què les aus tot just arribades sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de la localitat. Feia temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells d’aspecte heràldic, de magnífica cresta i el cos de color rosat salmó i negre. Heus aquí que ara tenia a les mans una puput viva o, per ser més precís, una puput mig morta.GERALD DURRELL, El jardí dels Déus (text adaptat)
Dictat 03

Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La qüestió era la següent:
Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d'una fàbrica de xocolata suïssa i ella s'estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que venia sovint a fer petar la xerradaperquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l'oïda i després se sentia una veu que deia el següent: "Senyora, no s'amoïni, no s'espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res.
Dictat 04

Al voltant de la plaça seien sobre lesbaranes nois i noies de quinze anys. Les noies, de cabells llargs, de llargues cames cobertes amb la roba blanca dels pantalons. Els nois, amb jerseis vermells i pantalons de color blau marí com a uniforme general. Al fons, a mà dreta, en una reserva gairebé sociològica o zoològica, hi havia una vintena de nois i noies més grans i d'aspecte més descurat. En Jaume Vàzquez es dirigí vers aquest racó.Darrere d'aquesta gent, la porta d'un bar, discreta i amable. Més enllà, deu o dotze membres més de l'espècie en extinció que poblava aquell tros marginal de la plaça.

DICTAT 05

Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig moure. Havia sortit delbosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i digué:
—Has perdut la colla, Ocellet?
EMILI TEIXIDOR, L’ocell de foc

DICTAT 06

L’ascensorista tancà les portes de cop, tocà un botó i immediatament se submergí a la penombra de l’ullde l’ascensor. Al terrat feia sol i calor. La tarda d’estiu brunzia del zumzeig dels helicòpters que passaven, i el roncar més greu dels coets aeris que passaven, invisibles, a través del cel resplendent. Bernard aspirà profundament. Alçà els ulls al cel i a l’horitzó, i despresé mirà Lenina a la cara.
—I que n’és de bonic, oi?
Lenina li va somriure amb una expressió de simpatia i comprensió. Ifent-li adéu amb la mà va córrer a través de l’enorme terrat, en direcció als hangars.

ALDOUS HUXLEY, Un món feliç

DICTAT 07

El pitjor de compartir l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em refereixo als mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el que...