Diego Velázquez

Biografia

Diego Rodríguez de Silva i Velázquez (Sevilla, cap al 5 de juny de 15991 – Madrid, 6 d'agost de 1660), conegut com Diego Velázquez, va ser unpintor barroc, considerat un dels màxims exponents de la pintura espanyola i mestre de la pintura universal.
Va passar els seus primers anys a Sevilla, onva desenvolupar un estil naturalista d'il·luminació tenebrosa, per influència de Caravaggio i els seus seguidors.
Als 24 anys es va traslladar a Madrid,on va ser nomenat pintor del rei Felipe IV i quatre anys després va ser ascendit a pintor de càmera, el càrrec més important entre els pintors de la cort. Aaquesta labor va dedicar la resta de la seva vida.
El seu treball consistia a pintar retrats del rei i de la seva família, així com altres quadresdestinats a decorar les mansions reals. La presència en la cort li va permetre estudiar la col·lecció real de pintura que, juntament amb els ensenyaments del seuprimer viatge a Itàlia, on va conèixer tant la pintura antiga com la qual es feia en el seu temps, van ser influències determinants per evolucionar a unestil de gran lluminositat, amb pinzellades ràpides i soltes. En la seva maduresa, a partir de 1631, va pintar d'aquesta forma grans obres com La rendició deBreda.
En la seva última dècada el seu estil es va fer més esquemàtic aconseguint un domini extraordinari de la llum. Aquest període es va inaugurar ambel Retrat del papa Inocencio X, pintat en el seu segon viatge a Itàlia, i a ell pertanyen les seves dues últimes obres mestres: Les Meninas i Les hilanderas.