Dinamica De L Ecosistema 2010 2011

DINÀMICA DE L’ECOSISTEMA

Formes de nutrició
Formes
de
nutrició

Autòtrofs

Fotosintètics

Quimiosintètics

Heteròtrofs

Digestió
interna

Digestió
externa

Estructura tròfica de l’ecosistema
Nivells tròfics:
Productors: organismes autòtrofs, principalment les plantes, les algues i els
bacteris fotosintètics. També són productors els organismes quimiosintètics

Consumidors primaris (=fitòfags).
Consumidors secundaris (= carnívors, depredadors).
Descomponedors (= saprobis).
Transformadors.
Superdepredador

Detritívors
Detritívors: organismes que s’alimenten de restes, cada cop més petits
d’animals i plantes.
La diferència entre descomponedors i detritívors és que els descomponedors
tenen digestió externa (bactèries i fongs) i els detritívors interna.

En resum, es pot parlar deconsumidors terciaris,
quaternaris, etc., i es pot parlar de la via necròfags
→ detritívors → descomponedors.

Cadenes tròfiques

Cadena alimentària
Seqüència d’organismes
d’un ecosistema, cadascun en un nivell tròfic
diferent, que s’alimenten
els uns dels altres.

Fixeu-vos més en
els conceptes que
en els dibuixos.

Els consumidors
primaris són els
herbívors.

Cadena alimentària
Seqüència d’organismesd’un
ecosistema, que s’alimenten uns
dels altres.

Xarxa alimentària o tròfica
Sistema format per dues o més cadenes
alimentàries interconnectades per una o
més baules comunes.

Xarxa tròfica marina

Altres exemples de xarxes tròfiques

Flux d’energia i circulació de matèria
En tots els ecosistemes tenen lloc
simultàniament dos processos de
transferència:
Un flux d’energia, obert.
Uns ciclesde la matèria, tancats.

Flux d’energia i circulació de matèria
Sol

E. lluminosa

E. química

E. calorífica

Espai interplanetari.

A cada nivell tròfic, com a conseqüència de la respiració i de processos físics que desprenen calor, es perd energia, de
manera que el flux energètic és cada vegada menor. Així, en els ecosistemes aquàtics, cada nivell cedeix al següent, de
mitjana, un 10 % del’energia que li arriba; en els terrestres, la proporció és encara més baixa. Tot això explica que les
cadenes tròfiques tinguin un nombre reduït de baules.

Paràmetres per a l’estudi de la dinàmica dels ecosistemes
• Biomassa: massa total dels organismes d’un determinat nivell tròfic o de
tota la biocenosi. Unitats: g/m2 o g/l (grams de pes sec per unitat de
superfície o de volum).
• Producció: Augmentde biomassa per unitat de temps.
Unitats: g/m2·dia o g/l·dia.
– Producció neta: diferència entre producció bruta (= tot el que s’ha
produït) i la part consumida mitjançant la respiració o la fermentació.
P.N. = P.B. − R. La P.N. dóna idea de la massa que hi ha disponible,
en una unitat de temps, per ser consumida pel nivell tròfic següent.
• Productivitat: és el quocient producció / biomassa. Dónaidea de la
velocitat (taxa) de renovació de la biomassa, és a dir, la proporció de
biomassa que es renova per unitat de temps. Permet conèixer el grau
d’explotació que permet un ecosistema.
• Temps de renovació: és el quocient biomassa / producció. Temps que
ha de transcórrer perquè es renovi la biomassa o, dit d’una altra manera,
perquè la producció iguali a la biomassa.
• Eficiència: Relacióentre el que s’ha produït i el que ha entrat, expressada
en percentatge. E = (P.N. / biomassa d’aliment ingerit) x 100
(en animals).

Producció primària neta (PPN)
Tant sols una petita
fracció de la llum solar
interceptada per la
Terra es converteix en
energía química pels
productors primaris.

La producció primària
bruta és la totalitat de
l’energía lluminosa,
convertida en energía
química en undeterminat periode

La producció primària
neta és la que roman
després que els
productors primaris
hagin cobert les seves
necessitats
metabòliques.

Producció neta i biomassa
Producció bruta

+
−
Respiració

+

Producció neta

−

+

Biomassa

La producció neta disminueix a mesura que augmenta la biomassa.
Exemple: els arbres, per regla general, presenten un ràpid ritme de
creixement els...