Dinar De Reis

A la gent li agrada reunir-se per celebrar Nadal, Reis, Cap d’Any... en definitiva, per celebrar coses que no sé ni perquè s’haurien de celebrar (però bé, això ja és un altre tema i no em vullestendre). La qüestió que volia comentar, sent una mica directes (que tampoc gaire, m’agrada més maquillar les opinions), és que avui, després del típic empatx de croquetes sense lactosa i cava català,algun il·luminat (potser he estat jo, no ho recordo) ha iniciat una trivial conversació sobre política (val, acabo de recordar que he estat jo), preguntant a qui havia votat a un dels meus tiets. Perquèus imagineu dels fets durant els posteriors vint minuts només us diré que si no rebem durant els pròxims tres dies laborables una citació al jutjat com a acusats de danys morals a les mares de tots elsmembres de la cambra dels diputats, serà un miracle. Primer: el debat ha començat amb una crítica a les retallades del govern (liderades pels testimonis de les meves dues tietes infermeres). Segon:el meu tiet (vota al PSOE, per cert) s’ha cagat en la corrupta i fastigosa (això últim ho afegeixo jo) cúpula del CiU. Tercer: CAOS. Em serà difícil recrear-ho, però s’ha d’intentar. Recordo... recordoals meus avis (perquè us feu una idea de la seva ideologia, us diré que és probable que si algun dia resen en veu alta els senti dir: “Pujol nostre que no esteu en el govern, robi’ns el que vulguicada dia,”) cridant de memòria totes les desgracies a les que el govern del tripartit ens ha dut, sent al acte contrarestades pels crits del meu tiet pro-PSC, qui recitava de memòria les coses benfetes; a les meves tietes martiritzant-se per 58ena vegada pel que han de viure cada dia a l’hospital; uns clamant “INDEPENDÈNCIA! INDEPENDÈNCIA!”, com si aquesta paraula ens anés a lliurar de tots elsmals; un tiet meu partint-se mentre s’omplia una altra copa de cava català i em deia “aiaiai, encara no heu vist res, s’acosten temps pitjors” (quanta raó); uns altres queixant-se del mètode de negoci...