dios

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans[1][2] (Resolució 217 (III) A).[3] Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.[1] Es tracta del més bàsic d'unasèrie de tractats que es van redactar l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.[4]

El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixenalgun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional.[5] Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

El text de la declaració va ser traduït a multitud d'idiomes, i l'Assemblea va demanar atots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".[6] En conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords, el "Document més traduït" del món.[7]

Taulade continguts

1 Història
1.1 Precursors
1.2 Esborrany
1.3 Adopció
2 Estructura i contingut
2.1 Preàmbul
2.2 Articles
3 Importància de la declaració
4 Dia dels Drets Humans
5 Curiositats
5.1 Rècord Guinness
5.2 Monedes d'euro
6 Referències
7 Vegeu també
8 Enllaços externs

Història
PrecursorsLa moral i els valors del drets humans es pot traçar a través de la història de les creences religioses i les cultures arreu del món. El filòsofs europeus de la il·lustració van desenvolupar teories sobre el dret natural que van influenciar l'adopció de documents com la Bill of Rights o carta de drets que va adoptar el Parlament d'Anglaterra el 1689, la declaració de drets (Bill of Rights del1787) de la constitució dels Estats Units i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que va adoptar el 1789 l'Assemblea Nacional Constituent francesa.

Durant la Segona Guerra Mundial, el president Franklin Delano Roosevelt durant el discurs sobre l'estat de la Unió del 6 de gener del 1941 va esmentar les quatre llibertats: llibertat d'expressió, llibertat de culte, llibertat de viuresense necessitats i llibertat de viure sense por. Aquests principis tindrien un gran influència en la redacció de la Carta de les Nacions Unides on serien recollits al seu preàmbul, on crida a "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana",[8] i a l'article 55 on demana als estats membres el seu compromís i la promoció del "respecte universal alsdrets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distincions per raó de raça, sexe, idioma o religió, i l'efectivitat d'aquests drets i llibertats".[9]

Quan les atrocitats comeses pels nazis durant el Tercer Reich van ser conegudes arreu del món després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va haver-hi un consens entre la comunitat mundial sobre el fet que la Carta de les NacionsUnides no definia prou clarament els drets a què feia referència.[10][11] Es va considerar que era necessària una declaració que especifiqués els drets dels individus per tal de donar efectivitat a les disposicions de la Carta sobre els drets humans.[12]
Esborrany

El 1947 el jurista canadenc John Peters Humphrey va ser cridat pel Secretari General de les Nacions Unides per treballar en el...