Discurs Lògic I Mític

Activitat 1-1


L’home de la nostra societat es comença a adonar que és fàcilment mal·leable per totes les vies d’informació i comunicació. Ja sap que si les notícies no es contrasten, només veu una part de la realitat però aquesta premissa la majoria no la té en compte quan entra en un camp encara més important que la informació, l’educació. Això, per lògica, s’accentua si aquesta personaés un nen.

Aquesta introducció serveix de punt de partida per parlar de la història i, més concretament, de l’historiador. Aquest professional té davant d’ell una gran responsabilitat, ha d’explicar uns successos ocorreguts en un altre temps i en una altra societat basant-se en diverses fonts (mentre més a prop en el temps, aquestes seran més nombroses) creant el seu propi discurs d’aquellssuccessos. Per molt que s’esforci mai aconseguirà un 100% d’objectivitat a la seva exposició, atès que sempre estarà influenciat per la seva ideologia, per la seva societat i, fins i tot, pel seu estat d’ànim. L’historiador, educador en potència, haurà de lluitar per a fer que llur discurs de la Història sigui legítim, vàlid i, per damunt de tot, ètic. Aquest discurs s’haurà de basar en la veritat,cercant la precisió el màxim possible i quan no és tingui la certesa d’una cosa, no esmentar-la.

La subjectivitat de l’historiador extrapolant-la a l’home occidental ha provocat que al fer història s’hagi fet la “nostra història”. Aquesta concepció històrica s’ha anomena eurocentrisme i es va forjar, a partir del Renaixement i de la dominació europea de tota la terra, la culminació de laqual és va aconseguir als segles XIX i principis dels XX. L’eurocentrisme posa el nostre continent en el centre de la història i com el considera ideològica, econòmica i científicament superior a les altres cultures només valida les nostres vivències. No fa falta fer observar que aquesta visió és totalment errònia però si hauríem de saber que aquesta postura i manera de pensar no és nomésoccidental, altres pobles d’arreu del món han qualificat d’inhumans o de salvatges a tots aquells que no pertanyien a les seves cultures (etnocentrisme).
Un altre tret identificador de la nostra societat és la seva fonamentació en el progrés econòmic, en l’estudi de totes les ciències i l’avanç tecnològic. Tot això deriva en un tipus de vida basada en els canvis i en el temps curt dels esdeveniments, osia que a tot allò que passa se li vol donar una explicació i unes conseqüències immediates. Com a molt es mourà en el temps mitjà de les conjuntures socials o econòmiques.
Amb tot això ja podem definir que la societat europea occidental és una civilització amb un discurs lògic i per això fa història. El discurs lògic té molts trets definidors, podent destacar la singularitat de la realitat idels actes que ocorren. Tots els éssers, tot el món té una classificació i segueix un temps lineal. Res no pot negar allò que li precedeix i influirà i serà una causa prèvia del que vindrà després.

En contraposició al “nostre” discurs lògic en trobem la civilització que utilitza un discurs mític. Aquest per a començar a “sorprendre” al individu occidental nega la història. Tot el que és realitatés una repetició d’un acte transcendent, un acte que va succeir al començament del Temps, en el moment de passar del Caos al Cosmos. Per a que un ésser, un objecte o un acte és consideri realitat s’ha de convertir en sagrat (s’aconsegueix evocant a allò que va ocórrer a l’origen del Cosmos a través de ritus, sacrificis, litúrgies, etc.), la resta seran considerats profans i en conseqüència sensevalor ni importància caient en l’oblit. Aquests models o arquetipus trets del temps primordial sempre els van protagonitzar els déus o herois i aquest món mític està integrat en un únic univers amb el món de l’home terrenal. Per aconseguir aquesta unió es crearan un gran nombre de símbols dintre del món humà com, per exemple, temples i ciutats cosmològicament col·locats fent nexe d’unió entre...