Discursos

Primer de tot aclarir que els discursos no són produccions idiosincràtiques, individuals. Es tracta de visions diferents, pensaments organitzats, compartits pergrups, que transmeten valors, creences, supòsits també compartits per aquests grups. Cada discurs diferent sobre un mateix “cas” es reprodueix des d’unesposicions i no d’altres, estan determinats per estructures socials.
En el cas d’Eurovegas, ens trobem amb els opositors que van iniciar el seu “discurs” al·legant que unprojecte d’aquest tipus fomentaria la ludopatia, el blanqueig de capitals i el comerç sexual. A això es va afegir l’apreciació econòmica de si la sevaconstrucció serà finançada pels bancs espanyols i què suposaria pel país. Últimament, també s’ha centrat el debat en si es podrà fumar o no a l’interior del recinte. Hem derecordar que fa uns anys el món de l’hoteleria va invertir en els seus locals per a què s’hi pogués fumar. Al cap de dos anys, la inversió no els va servir de resperquè la llei va fixar que no es podia fumar més. El debat aquí apareix pel fet de saber si es pot modificar una llei tan sols perquè un empresari horequereixi. En qualsevol dels casos, aquest debat beneficia Eurovegas. En el millor escenari s’obtindria una excepció a la norma, molt lucrativa per al seu negoci. En elpitjor, com a mínim aconsegueixen que aquest tema eclipsi la preocupació que hi havia per les repercussions socials del projecte.

Per altra banda,l’Administració de l’estat centra el seu discurs en la creació de llocs de treball i en el progrés que suposarà la instal·lació d’Eurovegas, en l’augment del turisme també.