Disertacio

Els primats: poden pensar?
L’antropocentrisme, sempre ha posat a l’home com a centre de tot, l’home era pràcticament el millor ésser que hi havia. Això a portat a la ignorància de saber si altresanimals poden ser conscients, i que l’home no sigui l’únic que ho pugui ser.
Sempre quan ens hem comportat d’una manera incorrecta, diem que es per culpa del “animal” que tenim dins, però la preguntaque es planteja Frans de Waal és, “Per què no diem el mateix quan es comportem bé?”. Frans ha escrit un llibre explorant els fonament biològics d’un dels trets més valuosos del ésser humà: lamortalitat. Tornant a la pregunta que es planteja Frans sobre els comportament nostre i dels animals, la resposta és ben senzilla, i es que sempre hem vist els animals com éssers totalment inconscients isalvatges. Però el que no sabíem es que molts animals són conscients, i fins i tot més que els humans. Per culpa de l’antropocentrisme, sempre ens centraven en nosaltres i no miràvem més enllà. Però alllarg dels anys s’han portat investigacions i s’han recollit dades d’uns animals que presenten una fisonomia semblant a la dels humans, els primats (per exemple els ximpanzés o els bonobos), on s’hapogut veure els seus graus d’organització i de consciència que tenen i fins a quin punt s’assembla el seu cervell al nostre.
A mesura que les investigacions han anat avançant s’ha pogut veure queels ximpanzés i nosaltres compartim més del 98% de l'estructura genètica. Amb això podem veure que tenim moltes característiques en comú, per exemple, els nadons d’un ximpanzé i el nadons d’un humà, sónpràcticament iguals, presenten les mateixes característiques i poden reaccionar al somriure de la seva mare, o a colors llampants. Tot dos tipus de nadons són conscients de que el que els hi agrada iqui són els seus familiars. Però al cap d’un any de vida, els dos tipus de nadons comencen a fer accions diferents per el tipus de societat on viuen, uns comencen a jugar amb peces de construcció i...