DISERTACIÓ FILOSÓFICA

 OBJECTIU: BELLESA

Segons la Real Acadèmia Espanyola, la paraula bellesa es defineix com:
“ Propietat de les coses que fa estimar-les, infonent en nosaltres delit espiritual. Aquesta propietatexisteix en la natura, en les persones i en les obres literàries i artístiques”.
Però es necessari tenir unes mides 90-60-90, mesurar més de un metre vuitanta i portar uns tacons de 10 centímetresper ser bella?
Per algunes persones això és bellesa. Un dels dissenyadors més respectats d’avui dia, i director creatiu de la firma de moda Chanel, Karl Lagerfeld, va dir no fa molt:
- Per ser bellaés necessari sentir-se còmoda amb una mateixa i per sentir-se còmoda és necessari estar prima.
Per aquest personatge la frase d’amunt és la definició del terme bellesa.
Però en la meva opinió labellesa no és això. Conec a molta gent, de tot tipus. Algunes d’elles no poden sortir de casa sense maquillatge, uns tacons de vertiginosos i es passen el dia treballant amb només un plat d’amanida enel seu cos. En canvi hi ha altres que fan tot el contrari, no es maquillen com mones de feria, duen ballarines i mengen cinc vegades al dia.
Si us plantejo la qüestió així segur que pensareu que laprimera dona es tota una bellesa, prima i de bon veure i que la segona és la típica mestressa de casa, sempre amb prises i que no té cura de la seva imatge.
Però la bellesa no està en això. Perquèquan el maquillatge no està, ni els tacons ni res, només queda la persona. Queda la persona amb cara demacrada, prima, sense color ni vida, fruit d’una societat que pensa que per ser maca s’ha d’estarprima.
Aquesta societat omple el cap de pardals a les noies i les fan creure que sí estan anorèxiques li agradaràn a més nois, seràn més populars i aniràn a més festes.
Tot això crea un món defantasia. Però una fantasia que sol acabar en desgracia per aquestes noies. Al principi tot és magnífic perquè la gent et diu que estàs molt bé, que els texans nous et queden fabulosos i que ets...