Disfuncionalidad

Disfuncionalitat.

La societat, cada vegada més complexa, passa per situacions que se li escapen de les mans, i amb les que ha de combatre per tal d’adaptar-se i evolucionar, com n’és el cas de lesgrans nevades de la última setmana a Girona.
Aquestes han causat que una societat que estava equilibri passi a un estat de desequilibri en una de les seves parts, és a dir, que part d’unacol.lectivitat de la societat resti en condicions de disfuncionalitat respecte al sistema de la societat.

Identificant el problema social, la disfuncionalitat es concreta en el fet que un segment de lapoblació (Girona, més concretament) s’ha quedat sense llum, cosa que ha comportat que milers de ciutadans, en plena setmana de gelades, no puguin escalfar-se, no puguin cuinar, en resum, restin exlossosdels recursos que ofereix la societat; recursos que pel tipus de societat de la tecnologia en la que ens movem, no estem preparats per enfrontar-nos-hi, causant un impacte negatiu en les seves vides–Kohn, 1976:94-.

Analitzant aquesta situació en la que es veu inmersa la població gironina, com a actors socials que en pateixen la situació (no poder accedir als recursos de la societat, alterant elsseus hàbits de vida), la definiriem com la conseqüència del desequilibri; la causa del desequilibri, la part del sistema que la origina, és l’empresa que sumministra el corrent elèctric que, per unsuposat incorrecte manteniment de les seves instal.lacions, aquestes han cedit pel greu temporal.

Per tot això, des de la perspectiva funcionalista es promulga que cal pal.liar el desequilibri, ladisfuncionalitat sorgida, un cop s’ha identificat el problema social, per tal de reajustar el sistema a les noves exigències d’una societat canviant, i compensar al col.lectiu afectat amb ajudes que elsapropin a gaudir dels recursos als que no tenen accès actualment per tal de sobreviure en el sistema.

Aquest canvi o reajustament del sistema cal dur-se a terme amb intervencions en el segment...