Dislexia

L’APRENENTATGE ESCOLAR DE LA LLENGUA I LES SEVES DIFICULTATS: LA DISLEXIA
















LA DISLÈXIA

























1. INTRODUCCIÓ:


2. MARC TEÒRIC:

1. DEFINICIÓ DE DISLÈXIA:

La dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel.lectual,cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel.ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.

Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l'àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel.ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipuscognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l'escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d'automatització especialment en la lectura, l'ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateixnivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel.ligència i capacitat intel.lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d'aprenentatge.

Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d'aprendre. La majoria de les persones dislèctiques estan proucapacitades per accedir a qualsevol nivell d'ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l'origen de profundes frustracions personals.

2. ORIGEN DE LA DISLÈXIA:
La dislèxia és l’efecte de múltiples causes, que poden agrupar-se entre dos pols. D’una partels factors neurofisiològics, per una maduració més lenta del sistema nerviós i de l’altre els conflictes psíquics, provocats per les pressions i tensions de l’ambient en que es desenvolupa el nen/a.
Aquests factors porten a la formació de grups de problemes fonamentals, que es troben en la major part dels transtorns del dislèctic/a, la gravetat dels quals i interdependència és diferent a cadaindividu.
Per tant, la dislèxia seria la manifestació d’una sèrie de transtorns que en ocasions poden presentar-se d’un mode global, encara que és més freqüent que apareguin alguns d’ells de forma aïllada. Aquests transtorns són: problemes amb la lateralitat, alteracions de la psicomotricitat, manca de ritme, manca d’equilibri, manca de coneixement de l’esquema corporal, transtornsperceptius…entre d’altres.
- Problemes amb la lateralitat: La lateralitat és el procés mitjançant el qual el nen/a va desenvolupant la preferència o dominància d’un costat del seu cos sobre l’altre. Ens referim a les mans i als peus. Si el predomini és del costat dret, és un subjecte destra; si és del costat esquerrà, es denomina zurdo; i si no s’ha aconseguit un domini lateral en algun dels dos costats, es diuambidestra.
En general, la lateralitat no està establerta abans dels 5 o 6 anys, encara que alguns nens/es ja manifesten un predomini lateral des de molt petits. Els nens/es que presenten alguna alteració en l’evolució de la seva lateralitat, acostumen a portar associats transtorns d’organització en la visió de l’espai i del llenguatge, que venen a constituir l’eix de la problemàtica deldislèctic/a.
El major nombre de casos dislèctics es dóna en els nens/es que no tenen un predomini lateral definit. La lateralitat influeix en la motricitat, de manera que un nen/a amb una lateralitat mal definida acostuma a ser feixuc a l’hora de realitzar treballs manuals i els seus grafismes acostumen a ser descoordinats.
- Alteracions de la psicomotricitat: És molt freqüent que els nens/es...