dissertacio

La dissertació

Realment, sent sincer i realista, valors que avui en dia, s' han perdut degut als nous temps postmodernistes, no se com fer aquesta dissertació. Però respectant la meva propiaidentitat, intentare ferla lo més precisa i amb tot l'empeny possible.
Es pot dir que cada individu amb els temps que corren, es fa la seva identitat propia ja siga més bona per un o menys per a un altre.Aquestes identitats molt cambiants durant al llarg dels segles ens fa molt diferent de la resta de les identitats dels derrers segles. Les conceqüències de aquesta era postmodernista ens fa moltdiferent del que erem tots abans.

Segons la propia experiencia d'un, s'hi crea la identitat. Per tot el que pasam al llarg de la nostra vida, ens fa ser d'una manera o d'una altre. Durant tot el periódeque vivim, degut als subcesos ocorreguts ens fa la nostra identitat ja sigui més inestable o no, ja que depen molt del tipus de persona i de com està feta. Aquestes conseqüències, no son influides perla era postmodernista. O si? Pot ser? Aquesta nova societat a la que perteneixem ens fa ser d'una manera o altre que ens dona les nostres propies experiencies?

Esta clar que un es fa de com estafeta la societat. Es a dir, un es segons les tendencies que es duen a la societat de avull en dia. El que menjam, com vestim, el que ens agrada, com som... tot esta clar que la societat i els temps quecorren fan a la gran societat. On sempre es mantenen canvis perquè la societat no s'aborreixi i no pensi en lo que no a de pensar. Amb aquesta teoria pareix que els que controlen les societats ens facom ells volen, sempre amb continus canvis per a mantenir-nos distrets. Pero i els que segueixen amb una tendencia i intentan agafar conciencia? Aquests es donen conta del que vertaderament passa?D'una cosa hi podem estar d'acord tots i es que ara no som com abans. La societat a cambiat molt, ens hem tornat tots molts més asquerosos amb noltres mateixos i amb els que ens roden. Pero podem,...