Dissertacio

http://blocs.xtec.cat/filotermes/recursos-procedimentals/dissertacio/
Dissertació
Presentació:
La dissertació és un text personal en el què has d’exposar clarament un problema filosòfic i, en la mesura del possible, l’has de resoldre. Suposa un esforç important de reflexió, on hauràs de mostrar habilitat per conduir i expressar el teu propi pensament.
Es tracta d’un acte filosòfic que requereixaprendre una tècnica, ja que és un gènere particular de composició escrita que segueix unes regles específiques a las què és convenient adequar-se.
La dissertació implica la voluntat de convèncer per mitjà de l’argumentació. Així, només és pensable com un diàleg fonamentat en l’argumentació racional.
En la dissertació es posarà a prova el teu esperit crític i la capacitat de plantejar-te ianalitzar-ne nocions i problemes que es derivin d’un tema proposat. En definitiva, es pretén que construeixis una reflexió clara, rigorosa i coherent; no es tracta, en absolut, de reproduir una lliçó apresa.
Parts d’una dissertació:
El model de dissertació més estès consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.
A. INTRODUCCIÓ:
Ha de ser precisa i no gaire extensa i s’hi ha de plantejarel problema, subratllar la seva importància i revelar el que pressuposa. Es tracta d’explicar breument de què anirà el que després es desenvoluparà al següent apartat.No convé avançar la conclusió a la què es vol arribar.Si el tema no està formulat en forma de pregunta, aleshores és pertinent obrir una o diverses qüestions que mostrin el problema o problemes filosòfics que hi són presents. Perexemple, si el tema és Llibertat i alliberació, una de les preguntes que podríem fer és: La llibertat és sempre una alliberació? Amb això, la reflexió s’enfoca de forma més directa.
B. DESENVOLUPAMENT:
En aquesta part es desplega i omple de contingut l’esquema projectat. S’han d’expressar -de forma argumentativa- els coneixements que es tenen sobre la matèria plantejada, sense divagar en qüestionsirrellevants.
Si el tema es presenta amb un text d’una obra concreta de l’autor, s’interpretarà aquest fragment considerant el coneixement que es tingui del pensament de tal autor.
No hi ha un pla universal i vàlid per a tots els temes. Són possibles -sempre- diversos tipus d’estratègies. No obstant això, et fem els següents suggeriments orientatius:
a. Quan el tema exigeix afirmar o negar una tesicom la següent: Es pot dir que els éssers humans som lliures?, el pla pot començar exposant la tesi que es rebutja; després, els arguments de la mateixa; i, finalment, refutar aquests arguments i establir la tesi contrària, que és la que es volia defendre. O bé, es pot començar exposant la tesi a defendre amb els seus respectius arguments; després, les objeccions contra aquesta tesi; i,finalment, la refutació d’aquestes objeccions.
b. Quan permet afirmar o negar una tesi, però també una postura intermitja: una síntesi, aleshores es pot plantejar una estratègia dialèctica. Per exemple, davant la qüestió: Es pot dir que la cultura és la que fa l’ésser humà?, la resposta pot defendre que la cultura és la que fa l’ésser humà o que l’ésser humà és el que fa la cultura, però també ambduesalhora. El pla dialèctic consta de tres parts: la primera, la representació i defensa d’una tesi; la segona, l’exposició i el suport de l’antítesi; i la tercera, la síntesi. Aquest procediment implica que la tesi i l’antítesi no són realment contradictòries, sinó que són compatibles.
c. Quan es tracta de l’anàlisi d’una noció o concepte, com per exemple: Què és la veritat?, aleshores el pla seràanalític: primer la noció es descompondrà en els elements que la integrin i es donarà la seva definició; segon, s’estudiaran aquells conceptes que se’n deriven immediatament; i tercer, es desenvoluparan els problemes que genera: les seves interpretacions, la seva importància i el seu valor, etc.
d. Quan planteja la relació que existeix entre dos o més conceptes, per exemple: Opinió, creença i saber,...