dones de la medina


A partir del documental visionat a l’aula ens disposem a fer un breu anàlisi del material que mostra tot posant l’èmfasi en el paper que juguen -o que els toca jugar- a algunes dones a Casablanca i, concretament, a l’Antiga Medina.
Per tal d’estructurar l’anàlisi, mirarem de dividir el redactat en diferents àmbits, tots implícits en l’estructura social de la vella Medina, als que hem tingutaccés a través de l’audiovisual.

1) La dona i la família; el patriarcat i el treball reproductiu
En el documental veiem talls d’entrevistes a vàries dones de diferents edats i situacions diverses. A través de les seves explicacions, arribem a aproximar-nos a la seva realitat i als processos que han viscut per arribar on es troben.
Un dels puntals de la seva vida és el seu entorn més proper,sovint la unitat familiar, i el paper que elles juguen en aquesta. Encara que les entrevistades ocupin posicions socials i familiars diferents, la socialització que han rebut en el sí de la institució familiar respon a un patró patriarcal.
En aquest, la dona queda reservada a l’àmbit del treball reproductiu mentre que l’home, duu a terme la tasca productiva. Per tant, i com veiem que les donesde l’Antiga Medina ens expliquen, són les dones les que s’ocupen de la llar i de la cura i la manutenció del nucli familiar.
Tanmateix hi ha excepcions. Destaquem la dona que exerceix la prostitució, la qual, donades les condicions amb les que s’ha anat trobant (recordem que explica que es va casar als 16 anys i, degut a les baralles amb el seu marit, s’acaben divorciant), s’ha vist obligada adesenvolupar una doble tasca tant productiva com reproductiva. Així pot ser ella la que manté tota la família.
D’altra banda, també veiem com la idea de la dona com a subjecte que pertany al seu marit està força interioritzada. Evidentment però, l’actitud de les dones envers aquest fet varia en funció de cada una i del tracte que reben per part del marit.
És a dir, que per molt que estiguiassumit que el marit és qui té el poder, el grau de permissivitat o d’obediència varia en funció de cada cas.
Al mateix temps, al documental també veiem com les dones es serveixen de mecanismes de resistència i contrapoder. Ho veiem clar en les escenes de la manifestació que es fa a Rabat (març del 2002) a favor de la igualtat de drets entre dones i homes.
De totes maneres, les opinions i actitudsdavant del fenomen també són ben variades. A la manifestació unes hi assisteixen plenes d’entusiasme, encara que una mica a l’expectativa, d’altres són més escèptiques davant la idea de reivindicar-se, i altres no hi van.
Passa el mateix quan un grup de dones debat i comenta sobre els seus drets. Les opinions són variades, però concorden en que una feina remunerada els seria de gran ajut.
Ésinteressant la reflexió que fa una de les dones dient que, tot i passar-se la vida fent de servents pels seus fills i pels seus homes, elles mai rebran un salari. Els fills marxaran i l’home morirà. Es pregunten què són els drets de les dones....

2) L’emigració; els recursos i les possibilitats del futur
Veiem com la qüestió de l’emigració es presenta com a tema transversal al llarg del’audiovisual. Degut a la situació de misèria (o bé a l’actitud amb que la interpreten) sumada a les expectatives de canvi produïdes pel bombardeig del “somni europeu”, observem com molts dels habitants de l’Antiga Medina viuen pendents de rebre el visat per poder emigrar a Europa.
Així mateix, en l’audiovisual objecte d’estudi, se’ns explica com moltes de les dones deixen el seu país d’origen pertrobar un futur millor i, per tant, no veuen créixer els seus fills o experimenten la solitud més dura. “Els fills creixen i els pares ho poden veure però les mares no, perquè són elles les que emigren”.
Malgrat que aquesta descripció dels processos migratoris sembla ser la tendència majoritària, també trobem opinions que interpreten la situació des d’un punt de vista diferent. La Saadia per...