Drames Ruals

Prec

Com a pròleg del recull la mateixa Víctor Català va escriure un petit text on avisa a l'escaienta damisel·la ciutadana, de posat senyorívol, la de cos esllanguit i rostre pàl·lid, la d'ulls somniadors i llavis tristos que no llegeixi aquest llibre perquè és massa per a ella, que potser s'esglairà. És clarament, un reclam per a totes aquelles dones de ciutat que al llegir això,s'encuriosirien i començarien a llegir-lo àvidament.
Contes que hi formen part
El Met de les Conques

On s'explica la vida d'un home que mai va ser educat emocionalment i troba refugi en la religió, imaginant-se a Jesús que li parla i li ordena que faci una peregrinació. Finalment, quan torna de la peregrinació cau dins d'un forat on mor agònicament dos dies desprès.
Idil·li xorc

Narra l'idil·li dedos captaires (el Tit i la Laia) que, conversant i per necessitat de diners acaben decidint casar-se. Un cop casats, al sortir de l'esglèsia el poble comença a apedregar-los amb tan mala sort que maten al Tit.
Parricidi

La Lena està casada amb el Felet i tenen un fill, el Titet. Una nit en la que el Felet se'n va a emborratxar-se a la taverna, la Lena rep la visita d'un dels seus amants, quegelós de veure-la amb un altre, la assassina cruelment estrangulant-la. Al fugir per la finestra, un tros de la seva butxaca queda enganxat al marc. El Felet arriba begut i sense adonar-se de res, s'adorm al costat del cadàver en un bassal de sang. El dia següent el nen surt al carrer i fa que les veïnes entrin a la casa a veure què passa. Descobreixen el cadàver de la Lena al costat del Feletadormit. El desperten i ell, no entén què passa. Mentre això passa el Titet es guarda el tros de butxaca que havia a la finestra per a jugar. El Felet no se’n recorda de res i és emportat a la presó.
Daltabaix

L’avi Palau és un vell que mai ha mogut un dit en sa vida; cada dia surt a prendre el sol o a gandulejar al pedrís de casa seva, sense cap més preocupació que la de inhalar el rapè que guardaa la pitrera o la de llegir un llibrot de faules. Viu en un poblet dividit per un torrent en dues meitats, el Barri de Baix que s’estén davallat cap a la plana, i el Barri de Dalt que s’escampa per dalt de la muntanya. La seva solitud, i la de la casa, només es veu trencada per la companyia dels seus dos fills; en Quim, el menor, i el primogènit, un xicot violent, geniüt i antipàtic que s’haguanyat el sobrenom de Verí ,ja que el tenen per foll degut als escàndols que protagonitza. Curiosament, el seu comportament canvia només davant de son pare cap a una estranya tranquil•litat dòcil. Tots dos treballen dur realitzant les feines del camp mentre el seu pare jeu despreocupat al pòrtic de la casa. Un dia la família sembla desaparèixer; els veïns, estranyats, només creuen que han anat a fertestament, però, en tornar, la família consta d’un nou membre, la Doloretes, esposa d’en Verí. La situació per ella previsiblement comença a anar de mal a pitjor; el seu aspecte és cada vegada més malaltís, com el del seu nadó, i és obligada a servir a tota la família com una esclava. Orfe com era, i sense conèixer ningú al poble, la Doloretes es veu atrapada en el més negre dels futurs.

Quatreanys després res havia canviat, el fillet de la Doleretes, en Llombric, com l’havia anomenat el seu avi, es trobava jugant tranquil i el seu oncle Quim tallava llenya com sempre, l’avi, gandul com era,llegia el mateix llibre per enèsima vegada i en Verí havia anat a buscar una carreta per posar a prova la resistència d’una mula que s’havia comprat. Quan va tornar, en Verí va comprovar que lacompra de la mula havia estat tot un frau, ja que aquesta no es movia ni un pam per moure la carreta, així que, colèric i rabiós, va encendre unes escombres i amb les flames va cremar al dessota del animal, que, boig de dolor, va arrencar a córrer sense orientació, portant arrere en Verí i arrossegant-lo per tot lloc on passava. Durant el tràgic incident, en Llombric és atropellat pel carro i l’avi...