Drames Rurals, Victor Catala

2n Batxillerat
22/10/12

a) L’autor: En un màxim de cinc ratlles, expliqueu qui és Víctor Català, quin tipus d’obres va escriure, quina és la seva importància en elconjunt de la literatura catalana de la seva època...
Víctor Català va néixer a l’Escala el 1869 i va morir el 1966. Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Filla d’una família de propietaris rurals. De formació autodidacta i amb una àmplia cultura. Va escriure poesia, teatre i, sobretot, narrativa. Gran influència modernista, per la forma en que tractava els temes sobre els que escrivia com asituació de la dona en la societat de l'època, les relacions de parella i el treball, sobretot en l'escenari del camp, i n'ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat. El 1898 va ser premiada als Jocs Florals d’Olot pel monòleg La infanticida i el poema El llibre nou. L’any 1902 publicà el primer recull, Drames rurals, cosa que va provocar molta polèmica a causa del seu estil ila seva temàtica tràgica.

b) Sobre “Prec”, pròleg a Drames rurals:
1. Com descriu Víctor Català la “damisel·la ciutadana”? Amb quin corrent estètic pots relacionar aquesta “damisel·la”?
Víctor Català descriu la “damisel·la ciutadana” amb posat senyorívol, cos esllanguit i rostre pàl·lid, d’ulls somniadors i llavis tristos. Mans de nacre, anèmiques i gràcils. Amb nas fi, d’aletes tremoloses.És a dir, la descriu tendrament i es poden apreciar característiques del romanticisme, que és el corrent utilitzat.
El romanticisme és un moviment en el qual els sentiments predominen per sobre de la raó, i els més freqüents són la tristesa, malenconia, amor, solitud i l’ànsia de llibertat de l’ànima. A més és un corrent melancòlic ja que fomenta el “carpe diem” i sovint tracta l’enyorança delpassat.
Per això en les obres romàntiques es mostra la subjectivitat de l’autor vers la societat o entorn contemporanis, mostrant-se sempre molt crític i pessimista amb aquests.

2. A què es refereixen les metàfores “pedruscalls” i “flors boscanes”?
Víctor Català fa servir aquestes metàfores per mostrar com és el seu llibre, i és una advertència cap a tothom que el vulgui llegir, de que estrobarà.
La “damisel·la” és una metàfora del lector que vulgui llegir el llibre, tant homes com dones, al que intenta dir-li que abans de que comenci el llibre s’ho pensi bé, perquè no hi trobarà coses agradables de sentir, sinó la realitat tal i com ell la veu, amb molta tragèdia i duresa.
Els “pedruscalls” simbolitzen la duresa i l’agressivitat d’aquesta vida, el cantó dur i real. En canvi, les“Flors boscanes” representen la senzillesa, són unes flors silvestres, i per tant el contrast que fa és l’oposició del món senzill i tendre al qual pertany la “damisel·la” o la societat, amb la realitat o el món rural que apareix en el llibre, que és la visió que ell te del món, per advertir-la que aquest llibre mostra la cara dura de la vida i no hi trobarà coses boniques.
Quan diu que el deixi,vol dir que si realment el que vol és escoltar i llegir coses boniques aquest llibre no està fet per a ella, per això el millor que pot fer es deixar-lo i agafar-ne un que li doni el que de veritat vol.

3. Aquest pròleg es pot relacionar amb el títol del llibre? Justifiqueu la resposta
Sí, ja que ens fa una petita mostra del que passarà més endavant. A més, adverteix a tot lector que vulguillegir el llibre, que potser són uns relats massa durs per a ells ja que són tragèdies i drames ambientats en un espai rural.
Per tant si que es pot relacionar, perquè al llarg del “Prec” fa una continua advertència de tot allò que es trobarà aquell que llegeixi el llibre: duresa i realitat, el cantó lleig i dur de la vida, és a dir els drames o tragèdies de l’àmbit rural, com titula el llibre....